Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 23 de febrer del 2015

Cyperus fuscus L.


NOMS: Serrana fosca. Castellà: Juncia negra. Italià: Zigolo nero. Francès: Souchet brun. Souchet brun noirâtre. Anglès: Brown Flatsedge. Brown Galingale. Alemany: Braunes Zypergras. Schwarzbraunes Cypergras. Neerlandès: Bruin Cypergras.

Inflorescència en umbel·la de radis diferents
SINÒNIMS: Cyperus calidus A. Kern.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Isoeto-Nanojuncetea. Pradells d'herbes menudes sobre sols temporalment inundats a l'hivern, i secs a l'estiu. Fins els 800 metres d’altitud.

Tiges amb tres cares còncaves
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta petita, de fins un pam d’alçada, de tiges erectes o postrades amb tres cares còncaves

Fulles linears formant una carena
Fulles linears i estretes, de 2-3 mm, planes o formant una carena, i aspres.

Espiguetes petites i comprimides
Flors en inflorescències en umbel·la, de 3-7 radis curts i desiguals, amb 1-3 bràctees florals. Espiguetes petites, planes, comprimides, reunides en glomèruls, molt juntes, amb unes 10 flors de color bru negrós o marrons. Flors amb dos estams i estigma trífid. Floreix de maig a octubre.

Fruit en aqueni blanquinós i trígon.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Cyperus es caracteritza per tindre les tiges de secció triquetra, és a dir, amb tres cares, i les espiguetes a la part superior amb bràctees d’aspecte foliar al naixement dels peduncles. Espècies com la xufa (Cyperus esculentus) o el papir (Cyperus papyrus) formen part d’aquest gènere, però també l’odiada castanyola o jonça (Cyperus rotundus)


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cyperus prové del grec “kýpeiros” que significa punta afilada, i era el nom grec del jonc.
El nom específic és un epítet llatí “fuscus, -a, -um” que significa fosc, obscur, bru, negre, pel color de les espiguetes.
Al Regne Unit, Cyuperus fuscus és una de les 101 espècies citades amb conservació prioritària per Plantlife, a més a més l'espècie està protegida en virtut de la Llei de Camp i de la fauna (1981), i és objecte d'un Pla d'Acció per a la Biodiversitat (PAB). A la República Txeca l'espècie està classificada en perill crític (Prochazka 2001), i a Àustria es classifica com Vulnerable (Niklfeld i Schratt-Ehrendorfer 1999).
Cyperus fuscus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 46–47. 1753.

Família Cyperaceae


1 comentari:

  1. Ben bonica aquesta planta amb les espigues de dos colors.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...