Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 16 de febrer de 2015

Polypogon maritimus Willd.


NOMS: Pelosa marítima. Portuguès: Rabo-de-zorra-macio-menor. Francès: Polypogon presque engainé. Italià: Coda di lepre maggiore. Anglès: Mediterranean rabbitsfoot grass.

Panícules compactes de tacte sedós
SINÒNIMS: Polypogon maritimus subsp. subspathaceus (Req.) Bonnier et Layens; Polypogon subspathaceus Req. ex Raspail

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Llocs humits i sovint salobrosos

Tiges erectes de curta alçada
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia petita, de fins un pam d’alçada, que creix sobre sòl humit formant gespes, sovint amb coloracions blanquinoses o rogenques. Tiges erectes o geniculades ascendents.

Fulles de prefoliació plegada
Fulles d’1-3 mm d’amplada, la superior embolcallant la base de la panícula, amb lígula membranàcia, subaguda, de 3-5 mm.

Glumes partides en dos lòbuls
Flors en panícules cilíndriques, compactes, de tacte sedós i color groguenc. Espiguetes amb una flor de petit pedicel de 2mm. Glumes híspides i fortament ciliades, partides en dos lòbuls aguts, entre els quals se inserta l’aresta. Lemma 3 vegades més curta que la gluma.  Floreix a finals de la primavera.

Fruit en cariopsi

Lígula membranàcia subaguda
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les gramínies han evolucionat simplificant extraordinàriament les flors fins quedar-se només amb els òrgans sexuals, els únics necessaris per la reproducció, doncs les demès peces, sèpals i pètals, no són necessaris amb la pol·linització pel vent.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Polypogon deriva del grec “πολύς polýs” molt, i “πώγων pógon” barba, és a dir, barbut, amb molta barba.
L’epítet específic maritimus significa marítim, marí, perquè apareix, principalment, en terres baixes, en zones de costa.
Polypogon maritimus va ser descrita per Carl Ludwig Willdenow (Willd.)  i publicada en Der Gesellschaft Naturforschender Freunde zu Berlin, neue Schriften 3 :. 442. 1801

Família Gramineae, Poaceae

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...