Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 19 de març de 2015

Nonea vesicaria (L.) Rchb.


NOMS: Castellà: Lanuda blanca. Vergonzosa. Hierba del traïdor. Italià: Nonnea purpurea. Anglès: Red Monkswort.

Flors en cimes terminals
SINÒNIMS: Lycopsis vesicaria L.;  Nonea nigricans (Desf.) DC.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Thero-Brometalia. Erms, guarets, vores de camins, sobre sòls bàsics. Fins els 600 metres d’altitud

Herba ramificada a la part superior
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Tot i que de vegades es comporta com Hemicriptòfit, és a dir, que   opten per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta i poc ramificada a la part superior, de fins mig metre d’alçada, híspida, amb pèls llargs i curts, i també alguns pèls glandulars.

Fulles superiors amplexicaules
Fulles oblongues lanceolades, sèssils, les superiors amplexicaules, decurrents,, de marge enter o dèbilment dentades

Corol·la que a penes sobresurt del calze
Flors en cimes terminals en posició unilateral que són més petites quan s’acosten a l’àpex. Bràctees agudes més llargues que les flors. Calze acrescent amb dents triangulars. Corol·la en tub recte que a penes sobresurt del calze, d’un púrpura brunenc, amb els cinc estams inserits a la meitat superior del tub, i la gorja tancada per un anell de pèls. Gineceu amb ovari súper amb estil prim i estigma bilobulat. Floreix de març a maig.

Fruit en núcula
Fruit amb quatre núcules més amples que llargues, tuberculades

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: LA característica més destacada de les boraginàcies és que són aspres al tacte a causa dels pèls rígids que les cobreixen. Aquests pèls són unicel·lulars i arrenquen d’un petit tubercle de paret calcificada o silicificada que pot dur a dins un cistòlit.

Flors en posició unilateral que són més petites quan s’acosten a l’àpex
USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat per alleugerar les malalties urinàries

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Nonea està dedicat al metge i botànic alemany Johann Philipp Nonne (1729-1772) que va escriure una Flora de Erfurt plena d’errors. Una ironia del destí ha fet que el seu nom s’ha transmet escrit de manera errònia (amb una sola n), tot i que altres diuen que deriva del grec “nönéa, -as” que apareix en alguns còdex del Pseudo Dioscòrides com nom alternatiu per espècies del gènere Anchusa

Estams inserits a l'interior de la corol·la
L’epítet específic vesicaria deriva del llatí “vesica” bufeta, segurament en referència al calze que s’unfla durant la fructificació. Altres autors diuen que és degut a que s’emprava per combatre dolències urinàries. 
Linné va adscriure aquesta espècie al gènere Lycopsis, que deriva del grec "lycos" llop, i “ὄψις opsis” paregut, és a dir, que sembla un llop. Més tard Nonea vesicaria va ser descrita per (L.) Heinrich Gottlieb Ludwig Reichenbach i publicada en Flora Germanica Excursoria 338. 1831.

Família Boraginaceae


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...