Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 26 de març de 2015

Sisymbrium runcinatum Lag. ex DC.


NOMS: Sisimbri runcinat. Castellà: Erísimo. Geniva. Yerba de San Alberto. Francès: Vélar ronciné.

Inflorescència corimbiforme
SINÒNIMS: Sisymbrium hirsutum Lag. ex DC.

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita i subcosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Salsolo-Peganion. Herbassars ruderals i subnitròfils. Fins els 1000 metres d’altitud.

Herba de tiges generalment prostrades
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba pluricaule amb tiges de fins 40 cm d’alçada, erectes, ascendents o quasi prostrats, glabres (var. runcinatum) o piloses (var. hirsutum) com aquesta

Fulles basals pinnatífides runcinades
Fulles pinnatífides en roseta basal amples i dividides en segments triangulars, i les caulinars també pinnatífides amb el segment terminal major, i les superiors linears

Flors de corol·la groga
Flors en inflorescència corimbiforme a l’àpex, que surten solitàries de l’axil·la de bràctees semblants a les fulles. Calze amb sèpals erectes amb pèls al dors. Corol·la de pètals grocs. Floreix en mar, abril i maig.

Fruit en síliqua curta
Fruit en síliqua curta amb nervis marcats i curt peduncle

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El fruit de les crucíferes és una càpsula molt particular, amb un envà longitudinal al centre, que sosté les llavors, i dues valves laterals que s’obrin. Amb aquesta estructura general se’n troben de formes i mides molt diferents. Els que són molt més llarg que amples s’anomenen síliqües, i els que només fan una o dues vegades més llargs que     amples silícules. Hi ha, a més a més, altres que no obrin les valves sinó que es fragmentes transversalment en segments, els loments, i encara altres que es mantenen sencers.

Flors axil·lars solitàries
USOS I PROPIETATS: Les fulles joves poden menjar-se en amanida o cuinades com verdura.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Sisymbrium deriva del grec “σισυμβριον, sisýmbrion” planta aromàtica esmentada per Teofrast, Aristòtil i Aristòfanes. També Dioscòrides va utilitzar aquest nom per anomenar dues plantes diferents: l’herba-sana (Mentha spicata) i els creixents (Rorippa nasturtium-aquaticum)
El nom específic runcinatum deriva d’un adjectiu botànic que defineix la fulla o un altre òrgan laminar dividit de manera pinnada i amb els lòbuls o segments arquejats cap a la base.
 
Família Cruciferae (Brassicaceae)

1 comentari:

  1. Muy interesante tu blog Manel, me ha gustado mucho. Ya tienes un nuevo seguidor, saludos desde Cantabria.
    http://faunacompacta.blogspot.com.es/

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...