Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 30 de març de 2015

Crocus serotinus Salisb.


NOMS: Safrà bord. Safranera rosa. Castellà: Azafrán montesino. Falso azafrán. Gallego: Tollemerendas. Portuguès: Açafrâo bravo. Cebolinhas. Pé-de-burro. Anglès: Late Crocus. Alemany: Spanische Herbst-Krokus.


SINÒNIMS: Crocus serotinus subsp. salzmannii (J.Gay) B.Mathew

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània. Ibero-magribí

HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae. Clarianes i pastures en substrats àcids o bàsics. Entre els 500 i els 900 metres d’altitud.

La flor solitària surt directament del bulb
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne, bulbosa, acaule, de fins 15 cm d’alçada, amb un involucre de bràctees membranoses que embolcalla la flor i les fulles.

Fulles petites a l'antesi però creixen desprès
Fulles totes basals visibles al temps de la florida, molt curtes, de vegades amagades pels catafil·les. Després poden arribar a fer 40 cm, estretes, amb una banda blanca longitudinal.

Estigma amb tres branques ciliades
Flors una o dues, campanulada, amb sis tèpals de 2-5 cm de color lila suau, amb la gorja pubescent. Androceu amb estams de filament i anteres grogues. Gineceu amb ovari ínfer i estil amb estigma groc o color carbassa amb tres branques laciniades o lobulades. Floreix d’octubre fins desembre.  

Fruit és una càpsula d’1,5 cm ovoide, dehiscent per tres valves, que surt sobre el mes de març o abril

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’ovari dels Crocus és subterrani i, a mesura que van madurant, la tija va creixent i empentant el fruit (ovari fecundat i madur) cap amunt. Així les llavors estan protegides dels herbívors fins que estan madures i preparades per a ser disperses.

USOS I PROPIETATS: Es estigmes de les flors s’empren com substitut del safrà per colorar aliments.

Fulles petites durant la floració
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom del gènere Crocus deriva del gres “krókos, -ou” que era com denominaven el safrà. En la mitologia clàssica, Crocus ( grec : Κρόκος) era un jove mortal que estava enamorat de la nimfa Smilax, però els déus no aprovaven la seua història d’amor i van convertir Crocus en una planta, el safrà, i a la seua enamorada en altra planta, en l’enfiladís arítjol (Smilax aspera)
L’epítet específic serotinus ve del llatí “sero” vesprada, tarda.
El safrà (Crocus sativus) és una espècie d’aquest mateix gènere, molt semblant, i que també floreix a la tardor.
Crocus serotinus va ser descrita per Richard Anthony Salisbury i publicada en Paradisus Londinensis: or Coloured Figures of Plants Cultivated in the vicinity of the Metropolis. London. t. 30 1806.

Família Iridaceae

1 comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...