Lolium perenne L.

NOMS: Margall. Margall trepitjat. Raigràs anglès. castellà : Ballica. Vallico. Raigrás inglés. Gallego: Amargall. Xoio. Ballico. Èuscara: Llolo-belarra. Lolloa. Portugués: Azevem. Joio silvestre. Raigaz. Occità: Margai. Italià: Logliarello. Loglio comune. Francès: Ray-grass anglais, Ray-grass commun. Anglès: Perennial ryegrass, Ryegrass. Alemany: Ausdauerndes Weidelgras. Deutsches Weidelgras. Englisches Raigras. Neerlandès: Engels Raaigras. Grec: Αγριοήρα.

Espiguetes sèssils aplicades a la tija

SINÒNIMS: Lolium tenue L.;  Lolium cristatum L. ex Nyman.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Polygonion avicularis. Camps de conreu, vores de camins, llocs trepitjats. . Entre els 100 i els 1400 metres d’altitud.  

Gramínia cespitosa

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia cespitosa amb tiges florals de fins 60 cm d’alçada

Lígula membranosa i aurícules

Fulles llises, lluentes, de prefoliació plegada, de 2-4 mm d’amplada, amb lígula i aurícules.

Espiguetes més llargues que els entrenusos

Flors en espiguetes compactes, sèssils, aplicades sobre la tija en un sol pla, més llargues que els entrenusos. Gluma més curta que l’espigueta. Lemma sense aresta. Floreix de maig a octubre

Fruit en cariopsi allargat

Fruit en cariopsi

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L'espícula és la inflorescència característica bàsica de les gramínies i de la família de les ciperàcies. Es tracta d’una espigueta reduïda a una, dues o diverses flors incompletes, i protegides a la base per dues bràctees o glumes. Les espícules s’agrupen formant espigues (en el cas dels Hordeum per exemple), en raïm (com els Brachypodium)  o panícules (com en la civada (Avena).

USOS I PROPIETATS: S’empra com farratge pel bestiar i, junt a altres espècies, es sembra per fer les gespes que tan de moda estan. Forma part de quasi totes les barreges per a gespes per la resistència al trepig.   

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Lolium és un vocable que empraven Virgili i Plini per referir-se al jull o zitzània, planta que es considerava perjudicial per la vista.

L’epítet específic perenne deriva del llatí “per” un prefix intensificador, i “annus” any, és a dir, que dura més anys.

Lolium perenne va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 83. 1753.

Família Gramineae (Poaceae)