Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 16 de juliol de 2015

Arrhenatherum elatius subsp. sardoum (Em.Schmid) Gamisans


NOMS: Fromental. Castellà : Hierba triguera. Mazorra. Occità: Froumentau. Francés: Avoine de Sardaigne. Fromental de Sardaigne. Anglès: Tall oatgrass. Alemany: Gewöhnlicher Glatthafer. Neerlandès: Glanshaver, Frans raaigras. Italià: avena altissima

Flors en panícula oberta
SINÒNIMS: Arrhenatherum murcicum Senn.

DISTRIBUCIÓ: Eurosiberiana de gran àrea

HÀBITAT: Aphyllantion. Herbassars, clarianes forestals, marges de camins i prats de sega. Fins els 1400 metres d’altitud  

Gramínia de tiges dretes o colzades
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton” planta; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia cespitosa que pot fer des de un pam fins 90 cm d’alçada, de tiges dretes o colzades, amb la base lleugerament engruixida.

Lígula membranosa truncada
Fulles linears, planes, estriades, aspres al tacte i un poc glabrescents. Lígula membranosa, truncada, i de vegades ciliada.

Espiguetes amb dues flors
Flors en llarga panícula oberta, amb espiguetes de dues flors de fins 1 cm. La flor inferior és masculina, amb aresta (de 10-20 mm) que surt del terç basal de la lemma. La superior és hermafrodita i porta una curta aresta. Les glumes són agudes, desiguals i hialines. Androceu amb tres estams amb llargues anteres, amb les teques formant una X que vibra al vent. Gineceu d’ovari súper amb dos estigmes plomosos. Floreix d’abril fins juliol

Les teques formen una X que vibra al vent
Fruit en cariopsi fusiforme amb pèls a l’àpex

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica l'al·lelopatia estudia les relacions entre les plantes que s'ajuden i les plantes que es rebutgen, utilitzant les seues feromones o aromes per a repel·lir o afavorir a la planta veïna; igual que atraure insectes benèfics o rebutjar l'atac de plagues i malalties.
En tot fenomen al·lelopàtic hi ha una planta que allibera al medi ambient per una determinada via (per ex. lixiviació, descomposició de residus, etc.) compostos químics els quals al ser incorporats per una altra planta (receptora) provoquen un efecte perjudicial o benèfic sobre germinació, creixement o desenvolupament d'aquesta última. Els compostos citats que desencadenen el procés es denominen compostos, agents o substàncies al·lelopàtiques


USOS I PROPIETATS: En medicina popular són emprades per llur propietats sudoríferes i diürètiques.
Aquesta espècie és utilitzada com a farratge pel bestiar, que també es pot pasturar a la tardor.
També és útil, i s’ha emprat, per preservar la coberta terrestre de l’efecte de l’erosió produïda pel vent i per l’aigua.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Arrhenatherum deriva del grec “ἄρρην árren” mascle, i de “ἀθήρ athér” aresta, per la llarga aresta de la flor masculina de l’espigueta.
L’epítet específic elatius ve del grec "eláte" avet, propi de l’avet, per la forma de la panícula semblant a l’avet.
El nom de la subespècie sardoum és un epítet geogràfic que indica l’origen: sard, de Sardenya

Família Gramineae (Poaceae)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...