Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 2 de juliol de 2015

Bromus hordeaceus L.


NOMS: Cua de guilla. Bromus hordeaci. Castellà: Espiguilla de burro. Gallec: Bromo. Occità: Erbo molo. Francès: Brome fausse orge, Brome mou. Italià: Forasacco peloso. Anglès: Lop Grass. Soft Brome. Soft Brome. Alemany: Weiche Trespe. Neerlandès: Zachte Dravik.

Flors en panícula de fins 10 cm
SINÒNIMS: Bromus mollis L.
Observacions: Es distingeixen dues subespècies: la subsp. hordeaceus i la subsp. divaricatus.
La primera té distribució general i es caracteritza per tenir l'aresta cilíndrica i les beines foliars molt piloses. La segona és molt rara, i es fa als prats sorrencs, closes del litoral i llocs humits de Mallorca, Girona i sud del País Valencià. Presenta l'aresta aplanada i les fulles i espiguetes finament tomentoses.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

Gramínia de tiges estriades i erectes
HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Vores de camins, cultius, erms, marges, herbassars.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia de tiges estriades erectes, tota coberta d’una pilositat suau, de fins 80 cm d’alçada

Lígula truncada
Fulles linears, planes, blanes, amb pèls suaus com les beines. Lígula curta i truncada

Espigueta amb glumes desigulas
Flors en panícula de fins 10 cm, d’espiguetes amb peduncles més curts que l’espigueta i aristades disposades de manera molt densa, lanceolades, pubescents, amb 6-10 flors hermafrodites i glumes poc desiguals. La glumel·la inferior o lemma té nervació prominent, i la superior o pàlea és més curta i té aresta d’uns 5 mm.  Androceu amb tres estams d’antera groga i anteres en forma de X que vibra al vent. Ovari súper amb dos estigmes plomosos. Floreix d’abril a juliol

Fruit en cariopsi
Fruit en cariopsi bruna més curta que la pàlea.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’espigueta és la unitat de la inflorescència que porta les flors i les glumel·les que les protegeixen (lemma i pàlea). A la base de cada espigueta, d’ordinari hi ha dues glumes que no acompanyen cap flor.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Bromus deriva del grec "βρῶμα broma" menjar, nutrició. Aquest nom ja l’atribuïa Teofrast a una gramínia alimentària.
L’epítet específic hordeaceus ve a partir d’ “Hordeum” = ordi, un gènere de les gramínies, és a dir, similar a l’ordi o civada.
Bromus hordeaceus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 77. 1753.

Família Gramineae (Poaceae)


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...