Onopordum acanthium L.

NOMS: Cardot gros, Carnera borda, Pet d'ase, Bufassa, Cardalloba, Cardiga, Cardigàs. Castellà: Acanos, Alcachofa borriquera, Cardo borriquero, Cardo yesquero, Espina blanca, Toba. Occità: Babís, Gafo-l'ase, Pet d'ase. Italià: Onopordo tomentoso.  Francès: Chardon aux ânes, Onopordon fausse acanthe, Onopordon à feuilles d'acanthe. Anglès: Cotton thistle, Scotch thistle. Alemany: Gewöhnliche Eselsdistel. Neerlandès: Wegdistel.

Flors en capítols terminals o axil·lars

SINÒNIMS: Carduus acanthium (L.) Baill.

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana

HÀBITAT: Onopordion acanthii. Herbassars ruderals poc humits en sòls calcaris nitrogenats. Des dels 100 metres fins els 1300 metres d’altitud.

Card de tiges alades

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Card ordinàriament ramificat des de la base, amb branques divergents i més o menys grisenques, de tiges alades. El primer any produeix una roseta de fulles espinoses, i el segon any desenvolupa una tija que pot arribar als dos metres d’alçada.

Fulles alternes i decurrents

Fulles alternes, decurrents en les ales de la tija, amb lòbuls acabats en espines, cobertes de pèls llanosos

Bràctees externes reflexes

Flors en capítols terminals o axil·lars de 25-50 mm de diàmetre, amb bràctees involucrals externes reflexes i araenosos. Flors  de corol·la púrpura i blanquinosa. Floreix de juny a setembre

Fruit en cípsela

Fruit en cípsela de 4-5 mm amb papus de 7-9 mm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Normalment, el fruit de les compostes es descriu com un aqueni a causa del seu paregut amb els aquenis verdaders. No obstant això, per definició els aquenis són fruits secs, uniseminats, derivats d'ovaris unicarpel·lars i súpers. Els ovaris de les compostes, al contrari, són bicarpel·lars i ínfers. Per eixa raó els fruits de les compostes es descriu correctament com cipselas, un terme encunyat per C. de Mirbel en 1815.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat per combatre la tos, les malalties de la bufeta i les ferides mal cicatritzades.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Plini el Vell feia referència a que els ases en menjar aquesta planta produïen sorolls. Pot ser per açò el genèric Onopordum deriva del llatí ǒnǒpordǒn / ǒnǒpradǒn, que procedeix del grec “όνόπoρδoν” de “όνό” ase i “πορδον” pet, és a dir, pet d’ase, en al·lusió a la suposada propietat de la planta de produís turbulències intestinals en aquests animals quan se la mengen.

L’epítet específic acanthium ve del grec “άκανϑα ákantha” espina, és a dir, espinós. Dioscòrides cita una planta similar a un card amb el nom “ακανϑιον akanthion”

Aquesta espècie de card és l'emblema nacional d'Escòcia des del segle XIII. Segons conta la llegenda, els normands pretenien atacar als escocesos una nit per sorpresa, però vet aquí que un soldat desafortunat es va parar a sobre d’una roseta de fulles d’aquest card. El seu crit va alertar els defensors que van poder així rebutjar l’atac. Els escocesos agraïts van adoptar aquest card com la flor nacional. 

Els Onopordum es consideren espècies invasores, causant problemes seriosos a molts llocs del planeta com a Austràlia

Onopordum acanthium va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 827. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)