Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 23 de juliol de 2015

Amaranthus muricatus (Moq.) Hieron.


NOMS: Amarant muricat. Blet roig. Herba pudenta. Castellà : Bledo, hierba meona. Francès: Amarante. Italià: Amaranto muricato. Anglès: Rough-fruited Amaranth. Alemany: Stacheliger Fuchsschwanz.

Flors en epicastre terminal
SINÒNIMS: Euxolus muricatus Moq. in DC.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental (Introduïda, originària d’Amèrica del Sud)

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Ruderal. Marges de camins, herbassars nitròfils, sobre sòls bàsics o àcids. Fins els 700 metres d’altitud

Tiges molt ramificades
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne que creix aplicada al sòl, amb tiges blanquinoses ascendents o prostrades molt ramificades, que poden arribar al mig metre.

Fulles llargament lanceolades
Fulles alternes, peciolades, de limbe lanceolat o linear, enter i glabre

Flors unisexuals pentàmeres o tetràmeres
Flors en epicastre terminal. Flors pentàmeres o tetràmeres, unisexuals; les femenines amb cinc tèpals iguals, oblongs, ovari súper amb estil acabat en tres estigmes; les masculines amb cinc tèpals i 3-5 estams. Floreix de juny fins l’octubre

Fruit en aqueni indehiscent molt rugós (muricat)
Fruit en aqueni indehiscent molt rugós a la maturitat amb llavors lenticulars o el·líptiques negres

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Als EUA, en camps de soja transgènica, l'amarant s'hi ha encreuat genèticament i molts agricultors han hagut d'abandonar els camps en no poder combatre'l. Una petita victòria de la natura contra Monsanto.
 
USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat, al seu lloc d’origen, com diürètica i depurativa i, en us extern, en cataplasmes contra tumors de la pell i callositats.

Glomèruls de flors femenines i masculines
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Amaranthus  ve del grec “amarántos, -ton  que significa immarcescible (format per "α-" alfa, prefix privatiu, i "μαραίνω maráino" marcit). Dioscòrides ja va emprar aquest nom per referir-se a una espècie del gènere Helichrysum
L’epítet específic muricatus deriva de "múrex-múricis" el mol·lusc del qual s’extreia el tint anomenat porpra, amb la closca amb nombroses puntes espinoses, pel fruit amb rugositats curtes i agudes. 


Les espècies del gènere Amaranthus són, en general, de fulla comestible, i eren una de les hortalisses més importants de la civilització asteca.
La majoria d'espècies del gènere Amaranthus poden ser feblement tòxiques per al bestiar, si les mengen de manera contínua i en quantitats grans, a causa de la presència d'àcid oxàlic a la planta.
Amaranthus muricatus va ser descrita per (Moq.) Hieron. i publicada en Boletín de la Academia Nacional de Ciencias, Córdoba, Argentina (2): 421. 1882.

Família Amaranthaceae


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...