Brassica oleracea L. var. capitata L.

NOMS: Col copada. Col. Castellà: Col cerrada. Col repollo. Repollo. Gallego: Repolo. Èuscara: Aza. Portuguès: Repolho. Francès: Chou cabus. Chou pommé. Italià: Cavolo cappuccio. Anglès: Cabbage. Headed cabbage. Alemany: Weißkohl. Weißkraut. Weißkabis. Kappes. Kaps. Kappus. Kabis. Neerlandès: Wittekool.

Corol·la amb quatre pètals grocs disposats en creu

SINÒNIMS: Brassica capitala DC. ex H.Lév.

HÀBITAT: Cultivada

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

Inflorescència en panícula laxa

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia que d’uns 60 cm d’alçada però que pot assolir els dos metres a la floració del segon any.

Fulles formant un cabdell compacte

Fulles alternes, grans, obovades, formen un cabdell compacte d’un verd glauc amb els nervis marcats. La f. rubra té les fulles morades (col llombarda) i la f. ‘sabauda’ les té arrissades (col de Milà).

Quatre sèpals lliures i erectes

Flors en panícula laxa sense bràctees però amb pedicels. Les flors són hermafrodites i tetràmeres. Calze amb quatre sèpals erectes de 5-10 mm. Corol·la amb quatre pètals disposats en creu, grocs d’entre 1,5 i 2,5 cm. Androceu format per quatre estams llargs i dos de més curts. Gineceu súper amb estigma capitat.

Fruit en síliqua

Fruit en síliqua de 4,5-8 cm amb bec i dues valves convexes amb els nervis medials prominents, que contenen les granes esfèriques, disposades en una filera en cada lòcul.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De l’espècie original, Brassica oleracea var.  oleracea, que es cria als penya-segats litorals, han evolucionat durant milers d'anys en les diverses varietats què s'observen avui en dia, seleccionant per les diferents característiques, com els grans cabdells de la var capitata, les fulles grans de la col arrissada, o les tiges gruixudes amb capolls de flors del bròquil. La selecció ha primat el pes del cap i les característiques morfològiques, resistència a les gelades, el creixement ràpid i la capacitat d'emmagatzematge.

Altres varietats de Brassica oleracea són el bròquil (Brassica oleracea var. itàlica), la floricol (Brassica oleracea var. botrytis) o el cultivar romanesco amb una curiosa estructura de geometria fractal

La f. rubra té les fulles morades (col llombarda)

USOS I PROPIETATS: En medicina popular ha tingut diverses aplicacions des de l’antiguitat. Els grecs el recomanaven com laxant i els romans per contrarestar els efectes de l’alcohol i alleugerar ressaques. Els egipcis menjaven col abans de l’àpat per eduir els efectes del vi. A alguns llocs d’Europa i els EE.UU encara s’empra per curar la ressaca.

Les cols són conreades per a consum humà. Es mengen en amanida, envinagrats, en sopes i guisats. Amb la col es prepara el xucrut (col agra), un menjar típic d’Alemanya, Alsàcia, Polònia i Rússia, que es prepara fermentant les fulles de la col en salmorra. La col copada és rica en vitamina C, A, calci i β-carotè

La f. sabauda té les fulles arrissades (col de Milà)

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Brassica és el nom de la col, emprat per diversos autors llatins com, per exemple, Plaute (segle III-II aC), però l’origen del nom és incert i es perd entre els elements grecs o celtes. Diversos textos, si més no, fan la referència etimològica amb la paraula grega "Βράσκη braske" que, segons Hesiqui, utilitzaven els italians en la Magna Grècia per referir-se a la col.

L’epítet específic oleracea deriva del llatí "olus, oleris"  que significa verdura o hortalissa, en referència a l’ús com aliment que es fa de ella.

El nom de la varietat capitata deriva de "caput, capitis", que significa cap, del cap, cabut o de cap gran, per els cabdells que formen les fulles.  

Hi ha varietats amb cicles de creixement molt diferent “Així disposem de varietats «calentes» que es cullen per Nadal. Unes altres de mitja estació es cullen pel mes de gener, aquestes són les millors («col de gener, bona com el corder»). Per últim tenim les varietats tardanes o «gelades», amb cicles de 140 a 160 dies, que collirem a la primavera. I tot sembrant en el mateix moment.” (Mètode)

Els grecs estaven convençuts que les cols i les vinyes eren hostils, i que si les cols se sembren molt a prop de la vinya impregnaria el raïm de la seva desagradable olor. Aquest sentit mediterrani de l'antipatia sobreviu en l'actualitat respecte al raïm però no per a altres cultius. Diu una dita coneguda, “entre col i col lletuga” en referència al costum d’associar el cultiu de plantes de cicle curt, com la lletuga, amb les de cicle llarg, com la col, ja que la lletuga la collim abans que es molesten entre elles.

Durant el segle XVI, els jardiners alemanys van desenvolupar varietats de la col, i durant els segles XVII i XVIII, la col era ja un d’els aliments de primera necessitat en països com Alemanya, Anglaterra, Irlanda i Rússia, i la col adobada va ser consumida freqüentment en forma de xucrut, utilitzat també pels mariners holandesos, escandinaus i alemanys per evitar l'escorbut durant els llargs viatges amb vaixells.

El suc de col llombarda, o el brou on ha estat cuita, es pot utilitzar com a indicador de pH, perquè el medi àcid el converteix en vermell i les solucions alcalines en blau.

Brassica oleracea va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 667. 1753.

Família Cruciferae (Brassicaceae)