Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 24 d’octubre de 2016

Sonchus maritimus L.

NOMS: Lletsó d'aigua. Endivieta de séquia, Lletsó. Castellà: Amargones. Cerraja. Portuguès: Serralha-da-praia. Francès: Laiteron maritime. Italià: Grespino marittimo. Alemany: Strand-Gänsedistel.

Capítols de fins 2,5 cm de diàmetre
SINÒNIMS: Sonchus maritimus subsp. aquatilis Nyman; Sonchus aquatilis Pourr.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània (Ibero-magribina)

HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion. Viu als llocs inundats no salins, entre joncs i canyís, fins els 
1000 metres d’altitud.  

Tiges erectes i glabres
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne rizomatosa i glabra que pot arribar als 80 cm d’alçada, tija erecta i simple amb ramificacions laterals a la summitat

Fulles alternes
Fulles alternes, sèssils amb aurícules basals les superiors i amb curt pecíol les inferiors, llargament lanceolades amb un nervi central molt marcat i el marge finament dentat, no espinescent, d’un verd clar amb taques glauques.

Flors grogues ligulades
Flors grogues ligulades, en capítols d’1,5 a 2,5 cm de diàmetre; involucre de 8-14 mm, amb les bràctees inferiors lanceolades. Gineceu amb estil i estigma groc. Floreix de juny a setembre.

Fruit en aqueni
Fruit en aqueni fortament costat amb papus de suaus pèls blancs

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hi ha dues subespècies a les nostres terres, la Sonchus maritimus subsp. aquatilis que creix en zones humides no salobres, amb les bràctees involucrals lanceolades, i Sonchus maritimus subsp. maritimus amb les bràctees del involucre ovades, que creix en terrenys salobres i saladars.

Involucre amb bràctees lanceolades
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Sonchus deriva del grec "sónkhos" i aquest de "sómphos" que significa buit, moll, esponjós. L’epítet específic maritimus significa marítim, marí, perquè apareix, principalment, en terres baixes, en zones de costa.

Sonchus maritimus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Systema Naturae, Editio Decima 2(1192):. 1759. 

Família Compositae (Asteraceae)


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...