Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 10 d’octubre del 2016

Onopordum nervosum Boiss.

NOMS: Bufassa aràbiga. Cardot nervós. Cardassa. Castellà: Cardo gigante. Cardencha. Cardo borriquero. Cardo blanco portuguès. Toba. Portuguès: Onopordo dos árabes. Francès: Onopordon de Gautier. Anglès: Scotch thistle.

Flors solitàries o en grups
SINÒNIMS: Onopordum arabicum L.

DISTRIBUCIÓ: Península Ibèrica

HÀBITAT: Onopordion nervosi. Vores de camins i carreteres, camps abandonats, en sòls remoguts, ruderalitzats i secs. Entre els 100 i els 500 metres d’altitud.  

En les condicions apropiades pot arribar als 3 metres d'alçada
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba biennal generalment amb una sola tija (unicaule) que pot arribar als 3 metres d’alçada, espinosa, de color verd cendrós i coberta de pèls araneosos, amb ales en tota la seua longitud. Les tiges són erectes i ramificades només a nivell de les inflorescències.

Fulles amb un nervi molt prominent
Fulles pinnatífides o pinnatipartides amb lòbuls triangulars amb espina. Tenen una nervadura molt prominent pel revers. Són sèssils i van disminuint de grandària segons s’acosten a l’àpex.

Involucre amb bràctees gradualment major de fora a dins
Flors en capítols sèssils o pedunculats, solitaris o en petits grups. Involucre ovoide amb bràctees coriàcies gradualment majors de fora a dins, lanceolades, erectes, amb espina i de color rosat o violeta a l’àpex. Les flors són tubulars i de color rosat o violeta.  Floreix entre maig i agost

Fruit en aqueni amb plomall rosat
Fruit en aqueni obovat de secció quadrangular amb costelles longitudinals amb vil·là rosat o blanquinós, format per dues files de pèls un poc plomosos.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els capítols de les asteràcies estan formats per l'agrupament de dos tipus de petites flors: flòsculs (els pètals adopten la forma d'un tub) i lígules (tenen la corol·la en forma de llengüeta). En els capítols tipus margarida hi ha els dos tipus, en l'interior els flòsculs i a l'exterior les lígules. Altres plantes d'aquesta família poden tenir un dels tipus o l'altre. En el cas de l’Onopordum totes són flòsculs.

Flòsculs de clor violeta
USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat contra la tos i per alleugerar les malalties de la bufeta. Les tiges pelades poden consumir-se, i els capítols també, com si foren carxofes (Cynara scolymus). Hi ha varietats que s’utilitzen en jardineria per la incipient i prolongada floració

Aquenis
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Onopordum deriva del llatí “ǒnǒpordǒn / ǒnǒpradǒn”, que procedeix del grec “όνόπoρδoν” de “όνό” ase i “πορδον” pet, és a dir, pet d’ase, en al·lusió a la suposada propietat de la planta de produeix turbulències intestinals en aquests animals quan se la mengen. L’epítet específic nervosum ve de "nervus" nervi, tendó, per que té molt marcats els nervis de les fulles.

Onopordum nervosum va ser descrit per Pierre Edmond Boissier (Boiss.) i publicat en Voyage botanique dans le midi de l'Espagne 2: 357, pl. 108. 1845. Vora cent anys abans Carles Linné hi va descriure i publicar amb el nom de Onopordum arabicum en Species Plantarum 2: 827. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)

1 comentari:

  1. A gran part del cardos els denominan "borriqueros", es curiós. Aquest té una forma de Acanto que resulta més fácil d'identificar, amb faig un embolic amb tots, jeje.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...