Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 3 d’octubre del 2016

Ocimum basilicum L.

NOMS: Alfàbega. Alfabeguera. Alfalga. Alfàbrega. Enfalga. Herba del mal prenyat. Castellà: Albahaca. Alhàbega. Occità: Alfabrega, Alfasega, Baselic. Italià: Basilico. Francès: Basilic. Basilic romain. Anglès: Sweet Basil. Alemany: Basilienhraut. Basilikum. Neerlandès: Basilicum. Grec: Ώκιμο το βασιλικό. Σταυρολούλουδο. Βασιλιτσά.

Flors bilabiades
SINÒNIMS: Ocimum album L.

DISTRIBUCIÓ: Procedeix d’Àsia però es cultiva a les nostres terres des de fa mil·lennis.

HÀBITAT: Planta cultivada als horts i als jardins.

Planta de fulles flairoses de fins 60 cm d'alçada
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 60 cm d’alçada flairosa, amb un olor inconfusible, de tija erecta i ramificada des de la base

Fulles oposades d'un verd llustrós
Fulles de distribució oposada, curt pecíol, limbe ovat i marge enter o poc serrat, de tacte suau i color verd llustrós per l’anvers, amb glàndules al revers que secreten l’essència que emet l’olor característica.

Llavi superior dividit en quatre lòbuls
Flors agrupades en espigues florals formades per verticils de sis flors cadascun. Flors bilabiades. Calze pubescent dividit en cinc sèpals ciliats, el superior més gran que els altres. Corol·la blanca amb el llavi superior dividit en quatre lòbuls i el inferior sencer. Androceu amb quatre estams d’anteres blanques dirigits al llavi inferior. Gineceu d’ovari súper amb estil acabat en estigma bífid. Floreix de juny a setembre

Fruit en aqueni
Fruit en quatre aquenis redons a dins del calze persistent

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La família de les labiades o lamiàcies són sovint plantes aromàtiques i riques en olis essencials, com l’herba-sana (Menta spicata), l’orenga (Origanum vulgare), el timó (Thymus vulgaris) o el romer (Rosmarinus officinalis). El nom antic d'aquesta família (Labiades) era degut a la forma de la flor amb 5 pètals fusionats que formen un llavi superior, generalment bilobulat i més curt, i un llavi inferior, trilobulat, amb els 5 sèpals del calze també units. Les flors són bisexuades i sorgeixen en grups terminals de 5 o 6 (a voltes més o menys) floretes cadascú. Les tiges solen ser quadrangulars, i les fulles ovades, oposades i decussades.

Quatre estams i estigma bífid
USOS I PROPIETATS: A banda de les nombroses aplicacions culinàries, l’alfàbega era considerada una planta miraculosa en la medicina popular, amb moltes i diverses aplicacions. No podia faltar als monestirs, als jardins, als horts o a casa en cossiols. Però cal tindre en compte que, tot i que no s’ha determinat la relació amb el càncer, és ric en estragol, considerat un potent cancerigen.

La saviesa popular aconsellava tindre a les finestres o a l’habitació alfàbega per espantar els mosquits. Ara sabem que conté quatre compostos volàtils repel·lents de mosquits. També als horts es plantava alfàbega entre tomaques, albergínies, i pimentons com planta insecticida, per allunyar els insectes nocius per als cultius.

Verticils de sis flors cadascú
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Ocimum deriva del grec "ózo" olor, per l’aroma que emeten les fulles. L’epítet específic basilicum ve del grec “βασιλικός basilikós” regi, digne d’un rei, (de “βασιλεύς basileus” rei)

En algunes poblacions valencianes encara se celebra la festa de les alfàbegues, com Bétera, Elx, Gata o Palma de Gandia, aquesta va unida a la tradició del seu cultiu exclusiu, a fi de criar les alfàbegues més grans per a la festivitat de la Mare de Déu d’Agost, també coneguda popularment com la Mare de Déu de les Alfàbegues, la festa de la qual se celebra, curiosament i significativament, en la mateixa data que antany els romans celebraven els festivals de la dea Diana, la Diana Nemorensis, personificació de la prolífica natura virginal.

Flors en espigues formades per verticils
Diu Joan Pellicer “...és l’alfàbega l’herba que, després d’estar present en l’hort, en la finestra i en la cuina, més fondament s’endinsa en la casa, la que més íntimament hi penetra, fins el cor de l’estança més íntima, el tàlem, la cambra nupcial.” I afegeix “Reclam, elixir i averany del bon amor, l’alfàbega és una planta de clara significació eròtica.” (Mètode)

Ocimum basilicum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 597. 1753.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...