Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 20 de març de 2018

Phoenix canariensis Chabaud

NOMS: Fasser de jardí. Palmera de Canàries. Castellà: Palma canaria. Palma de jardín. Palmera de Canarias. Èuscara: Kanariar palmondo. Portuguès: Palmeira-das-canárias. Francès: Dattier des Canaries. Palmier des Canaries. Italià: Palma delle Canarie. Anglès: Canary Palm. Canary Island Date-palm. Alemany: Kanarische Dattelpalme. Kanarische Palme. Neerlandès: Canarische Dadelpalm. Grec: Φοίνιξ κανάριος. Φοίνιξ ο κανάριος. Xinès: Jia na li haiz zao

Semblant ala palmera dactilífera però de menys alçada 
SINÒNIMS: Phoenix cycadifolia Regel

DISTRIBUCIÓ: Palmera endèmica de les Illes Canàries.

HÀBITAT: Espècie cultivada com ornamental als jardins que surt de vegades com subespontània.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Palmera dioica molt semblant a la Phoenix dactylifera de la que es diferència per tindre un tronc més gros i curt, que no sol sobrepassar els 14 metres d’alçada, una capçada més densa, amb més fulles, aquestes amb més folíols i d’un verd intens, front al verd cendrós de la P. dactylifera

Fulles pinnades de fins 5 metres
Fulles pinnades, grans, de fins 5 metres, amb folíols rígids i punteguts, de limbe lanceolat, amb pecíols amb espines llargues que van fent-se més llargues fins que acaben en folíols grocs, els més pròxims al tronc que van adquirint un verd llustrós. Menys rígides quan més pròximes a l’àpex.  

Inflorescència molt ramificada amb petites flors color crema
Flors unisexuals en peus diferents (dioica) en inflorescències molt ramificades, de fins dos metres, amb flors petites de color crema que atrauen les abelles. Floreix entre març i juny.

Dàtils menuts que no es mengen
Fruit en petits dàtils de fins 1,5 cm, secs i no comestibles pel baix valor organolèptic.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Per la seua bellesa, resistència al fred i facilitat d'adaptació és una de les palmeres que més s'utilitzen en jardineria però el morrut entra per la corona de les palmeres, posa els ous i les larves penetren a l’estípit convertint-lo en serradura i matant la palmera.  

Interior d'un tronc de palmera atacada pel morrut roig

USOS I PROPIETATS: Detectat per primera vegada al País Valencià en 2004, la plaga morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus), s’ha convertit en un vertader problema ambiental, econòmic i social perquè ´la palmera canària és l’espècie més vulnerable davant aquest insecte. “Al País Valencià la plaga ha adquirit una dimensió social perquè els habitants veuen la palmera com un element més, propi de la terra i lligat a la cultura mediterrània”. “L’ús que se n’ha fet ha anat adaptant-se als temps, fins esdevindre quelcom simbòlic: des de la inserció a les alqueries de l’horta valenciana, on les palmeres s’alcen com imponents talaies del temps entre els camps de tarongers, fins al passeig de l’Esplanada d’Alacant, ningú pot deixar d’associar les arecàcies amb el paisatge i la cultura valencianes”. (Mètode)

Morrut llest per a sortir a colonitzar altres palmeres 
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Phoenix deriva del grec “φοῖνιξ  phoinix “ o de “φοίνικος  phoinikos” que era el nom que donaven Teofrast i Plini el Vell a la palmera datilera (Phoenix dactylifera). És probable que el nom faça referència al fenici Phoenix, fill d’Amyntor i Cleobule en la Ilíada d’Homer, però altres autors diuen que es refereix a l’au Fènix, l’au sagrada de l’Antic Egipte. El nom específic, canariensis, és un epítet geogràfic que fa referència al lloc d’on és originaria: les Illes Canàries.

Phoenix canariensis va ser descrit per J. Benjamin Chabaud, i publicat en Provence agricole et horticole illustrée; organe de l'agriculture et de l'horticulture méridionales. Toulon. 19: 293–295, f. 67–68. 1882.

Família Palmae (Arecaceae)

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...