Taxus baccata L.

NOMS: Teix. Teixera. Castellà: Tejo. Tejón. Sabino. Gallego: Teixo. Teixeiro. Èuscara: Agin. Hagina. Occità: Tuèis, Tèish. Portuguès: Teixo. Teixeira. Francès: If, If commun. Italià: Albero della morte. Libo. Tasso comune. Anglès: Yew. European Yew. Alemany: Eibe. Ifenbaum. Neerlandès: Venijnboom. Gewone Taxus. Grec: Δένδρο του θανάτου. Ήμερο έλατο. Ίταμος. Τάξος ραγώδης.

Fruits embolcallats per l'aril roig

SINÒNIMS: Taxus lugubris Salisb.; Taxus vulgaris Borkh.

DISTRIBUCIÓ: Eurosiberiana

HÀBITAT: Quercion pubescenti-petraeae. En llocs ombrívols, escletxes de roques, barrancs. Entre els 1000 i els 1800 metres d’altura.

Arbre dioic que pot arribar als 15 metres d'alçada

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbre dioic que pot arribar als 15 metres d’alçada, amb capçada piramidal, però per l’acció de l’home és rar veure teixos arboris, sovint solen ser arbusts ramificats, amb les tiges de fusta rogenca.

Fulles linears esparses 

Fulles de disposició esparsa, linears, agudes, que cobreixen densament les branques, prenent l’aparença de fulles compostes, de color verd fosc per l’anvers i pàl·lid pel revers. Les fulles són tòxiques.

Flors masculines

Flors unisexuals i disposades en arbres diferents (dioic) hi ha doncs arbres mascles i arbres femelles. Les flors masculines groguenques amb esquames peltades, que són els estams; les femenines són verdes. Floreix a la primavera, en març i abril. 

Fruits del teix

Fruit amb les granes cobertes d’una cúpula carnosa de color roig que s’anomena aril. Les fulles són tòxiques i la llavor també però l’aril és innocu i comestible. Els ocells mengen l’aril i dispersen les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un aril, en botànica, és un embolcall o apèndix, generalment carnós i vivament acolorit de la coberta de la llavor que s'origina a partir de la regió de l'hílum, altrament dit funicle, que és el punt de contacte de la llavor. Els arils són sovint parts comestibles que animen els animals a transportar la llavor, ajudant així a la dispersió.

Flors femenines

USOS I PROPIETATS: El teix té fama des de l'antiguitat d'emmenagog i narcòtic. És una planta molt tòxica que produeix hipotensió, depressió cardíaca i la mort. Últimament s'ha descobert que el taxol, que s'extreu de l'escorça del teix, és una substància amb propietats anticanceroses, eficaç contra el càncer d'ovari, pell, mama i còlon

La fusta és dura, compacta, resistent, elàstica, molt estimada per ebenistes; antigament, s'utilitzava per a fabricar arcs i també llances, que els romans anomenaven taxus. Per la resistència a la putrefacció, alguns faraons l'utilitzaven per a construir-ne sarcòfags.

Tronc amb fusta rogenca i escorça que es desprèn en tires longitudinals

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Taxus deriva dels sànscrit "táksati" fabricar, per la fusta resistent. Altres autors ho fan derivar del grec “taxis” fila, per la disposició de les fulles. El nom Taxus ja l’empraven Virgili i Plini.  L’epítet específic baccata ve de “bacca” baia, ornat amb baies o alguna cosa similar a les baies.

S’utilitza com ornamental. Es pot plantar aïllat, formant bosquet o en alineacions. És un arbre que, com el grèvol (Ilex aquifolium), són restos d’origen eurosiberià d’èpoques passades, quan les nostres terres eren molt més humides. Abundava molt antigament i per l’acció dels humans ha anat minvant. Avui en dia està protegit i en vies de recuperació.

L'exemplar més antic d'Espanya es troba a Bermiego, Astúries. Es coneix com Teixu l'Església, té 15 m d'alçada amb un diàmetre tronc de 6,82 m, un diàmetre de corona de 15 m i una vida estimada en uns 2000 anys. Va ser declarat Monument Natural el 27 d'abril de 1995 pel Govern asturià i està protegit pel Pla de Recursos Naturals.

Taxus baccata va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 2: 1040. 1753.

Família Taxaceae