NOMS: Cargola
cicutària, rellotges, agulles, agulletes de bruixa, banya de bou, cubripeus, herba
d'agulles, herba de rellotge. Occità:
Aguhieto, aguïeto, èrba dau javardis. Castellà:
Agujetas, alfileres de pastor, pico de cigüeña, relojes, peine de bruja, peine
de Venus. Gallego: Alfinetiño do
pastor. Èuscara: Moko belarra. Portuguès. Pico de cegonha. Italià:
Becco-di-grù comune. Cicutaria.
Francès:
Erodium à feuilles de ciguë. Bec-de-grue
à feuilles de ciguë. Anglès: Storksbill,
redstem filaree. Alemany: gewöhnlicher
Reiherschnabel. Neerlandès: Gewone
Reigersbeck. Grec: Βελονιά. Περδικονύχι.
Καλόγερος.
 |
| Flor d'Erodium cicutarium |
DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita
i subcosmopolita. Es diu de distribució cosmopolita les espècies que
es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.
HÀBITAT: Thero-Brachypodietea.
Ruderali-Secalietea.
Pradells terofítics, conreus abandonats i marges de camins, fins els
mil metres d’altitud.
 |
| Herba petita que amb bones condicions pot arribar als 60 cm |
DESCRIPCIÓ: Herba anual, reptant, sense tija al principi,
poc pilosa, de fins 60 cm.
 |
| Fulla basal. A la part inferior pot veures el larg peduncle de la umbel·la |
Fulles pinnaisectes disposades en roseta basal, amb lòbuls ovats o oblongs pinnatipartits amb o sense pèls. Estípules a la base de les fulles amb forma de membranetes triangulars.
 |
| Flor amb dos pètals diferents |
Flors en umbel·la llargament pedunculada de poques flors hermafrodites, pentàmeres. Calze de cinc sèpals lliures, mucronats i pilosos. Cinc pètals lliures, de color porpra o rosa, els dos superiors diferents, el que marca la tendència al canvi de simetria floral. Cinc estams que duen un nectari a la base del filament. Ovari súper i estil persistent acabat en cinc estigmes filiformes. Floreix
de febrer fins a l’octubre.
 |
| Fruit en forma de bec de cigonya. |
Fruit és un esquizocarp amb cinc mericarps que es separen radialment l’un de l’altre. L’aresta dels mericarps és higroscòpica, és a dir, absorbeix la humitat i es cargola de forma helicoïdal per tal d’endinsar la llavor en terra.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Un fruit que, com
en aquest cas, és indehiscent, prové d'un gineceu amb varis carpels, que a la
maduresa es descompon en porcions anomenades mericarps cadascuna de les quals
conté una sola llavor, rep el nom d’esquizocarp.
L’aresta higroscòpica dels mericarpis fa
que varie amb els canvis d’humitat ambiental donant-li un moviment repetit que
ajuda a que la part inferior del mericarp, que és més aguda, s’endinse a terra.
A més no pot retrocedir perquè ho impedeixen els pèls curts i rígids que duu.
USOS I PROPIETATS:
En alguns indrets, aquest gènere és un remei per aturar hemorràgies menstruals
(hemostàtic), ferides amb sang o hemorràgies nasals. Aquesta espècie és bona, a
més a més, pel tractament de la gota i el reuma.
Les fulles tendres es mengen com una verdura, bullides junt
a altres herbes. Té un sabor semblant al julivert.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:
El nom del gènere Erodium procedeix
del grec "ἐρῳδιός eroodios"
que significa garsa, en referència a la forma de bec de garsa dels seus fruits. El nom de l’espècie cicutarium
fa referència a la similitud de les fulles amb les del gènere Cicuta. Altres autors interpreten que el
nom és degut a la forma de les agulles del fruit.
Aprofitant la propietat higroscòpica dels fruits, els
xiquets jugaven veient com es cargolaven els mericarps, quan se’ls posava una
goteta d’aigua. Aquest joc era més espectacular amb els fruits d’una altra
espècie d’agulles, l’anomenat bec de cigonya (Erodium
ciconium) que té els fruits més grans (de fins 10 cm.)
Erodium cicutarium va ser descrita per (L.) L'Hér.
ex Aiton i publicada en Hortus Kewensis; or, a
Catalogue of the Plants Cultivated in the Royal Botanic Garden at Kew. London
2: 414. 1789.
Família Geraniaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada