Plantago lagopus L.

NOMS: Herba de cinc nervis. Herba de cinc venes. Peu de llebre. Plantatge. Morro d’ovella. Menjarot. Castellà: Llantén pie de liebre. Lengua de perro. Portuguès: Orelha-de-lebre. Tanchagem-de-pata-de-lebre. Erva-da-mosca. Francès: Platain pied de lièvre. Italià: Piantaggine pié-di-lepre. Anglès: Hare’s foot plantain, Rabbit Foot Plantain. Alemany: hasenfuß Wegerich. Grec: Πεντάνευρο. Τσαλαπετεινός.

Inflorescència de plantatge

SINÒNIMS: Plantago lusitanica L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Hordeion leporini. Vegetació ruderal i arvense, marges, descampats, sobre sòls secs feblement nitròfils. Fins els mil metres d’altitud.

Herba sense tija (acaule)

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 30 cm d’alçada, anual, aparentment sense tija, amb roseta basal. És una planta de morfologia molt variable que presenta diverses races mal definides.

Fulles de nervació paral·lela

Fulles lanceolades que recorden la forma de l’orella d’un conill, amb pèls de tacte suau, verdes, mucronades, amb pecíol llarg i estret, amb nervis paral·lels, molt patents (de 3 a 5). 

Quatre estams amb el filament molt llarg

Flors en inflorescències en espiga, ovalades i cobertes d’una pilositat que li dona un aspecte suau i blanquinós, sobre un escapus estriat, dret i ascendent, més llarg que les fulles; bràctees brunes i de consistència membranosa i rígida (escarioses) amb pèls blancs a l’àpex. Calze amb quatre sèpals, dos d’ells amb molts pèls a l’àpex. Corol·la bruna amb el pètals soldats en una sola peça amb quatre lòbuls pilosos. Androceu de quatre estams amb el filament molt llarg. Gineceu amb un sol estil llarg i prim com un fil. Floreix a la primavera, de març a juny. 

Els pèls llargs i suaus caracteritzen l'espècie.

Fruit en càpsula ovoide amb dues llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un peduncle sense fulles ni bràctees que surt normalment d'un bulb o rizoma i porta, al seu àpex, les flors, com en aquest cas dels plantatges, s’anomena escapus.

Gineceu amb un sol estil llarg i prim com un fil

USOS I PROPIETATS: És una planta mel·lífera i les llavors dels plantatges són molt apreciades pels ocells.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Plantago deriva de "planta" que en llatí significa "peu" i del verb "ago", que vol dir semblant, és a dir, semblant a un peu, per la semblança de les fulles amb la planta del peu. El nom específic “lagopus” ve del grec “lagos”, que significa llebre, i de “pous, podus” que significa peu.

El nom popular peu de llebre fa referència al fet que les seues inflorescències són piloses i suaus com les potes de les llebres o els conills.

Plantago lagopus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum, vol. 1, p. 114 en 1753.

Família Plantaginaceae