Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 16 de febrer de 2011

Lamium amplexicaule L.


NOMS: Peu de gall. Floruví. Galleret. Ninois. Tinya negra. Flor robí. Ortiga borda. Murró. Sabaters. Castellà: Ortiga muerta. Conejitos. Lamio. Zapatitos. Chupón. Gargantilla. Portuguès: Chuchapitos. Lâmio violeta. Francés: Lamier amplexicaule, Lamier à feuilles embrassantes. Italià: Erba ruota. Falsa-ortica reniforme. Anglés: Henbid deadnettle. Henbit. Alemany: Stengelumfassende Taubnessel. Neerlandès: Hoenderbeet. Grec: Νεροτσουκνίδα. Λάμιο το περίβλαστο. Δωδεκάνθι. Σφυριχτράκι. 

Verticil·lastre le peu de gall
SINÒNIMS Galeobdolon amplexicaule (L.) Moench;   Lamium rumelicum  Velen. ;  Lamium stepposum  Kossko.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Polygono-Chenopodietea. Arvense. Creix en camps de conreu, horts, vinyes, etc. fins els 1400 metres d’altitud

Corol·la en tub acabada en dos llavis
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual de fins 25 cm d’alçada, amb tiges erectes i fulles pubescents.

Fulles inferiors peciolades
Fulles oposades, arrodonides, de vegades més amples que llargues, amb el marge lobulat, les inferiors peciolades i les superiors sèssils.

Llavi superior en casc i el inferior dividit
Flors en inflorescències en verticil·lastre, embolcallades per bràctees que envolten la tija com si foren una cassola (d’ací el nom d’amplexicaule). Les flors, hermafrodites, tenen la corol·la en forma d’un tub llarg i acaben en dos llavis molt oberts de color rosat o púrpura, el superior en forma de casc i el inferior amb dos lòbuls . El calze el componen cinc sèpals soldats. Androceu amb quatre estams dins el llavi superior, els dos centrals més curts. Gineceu d’ovari dividit en quatre parts i un estil central amb estigma bífid. Floreix en març, abril i maig. 

Núcules dins del calze persistent
Fruit en tetraqueni amb núcules trígones

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Algunes plantes, que com Lamium amplexicaule floreixen en èpoques de l’any que no hi ha molts pol·linitzadors, tenen les flors tancades de manera que el pol·len arriba a l’estigma de la mateixa flor sense necessitar intermediaris que porten el pol·len d’una flor a altra. Aquestes flors reben el nom de clistògames.  


USOS I PROPIETATS: Té importància mel·lífera, doncs abunden en camps cultivats en hivern, quan escassegen les flors.

Les fulles i l’arrel són comestibles en amanida o cuits, i en certs dolços. 

La flor sembla una bruixa (làmia)

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Lamium ve del llatí “lamia” que significa bruixa. Hom diu que Làmia era una espècie de “donyet” que espantava als xiquets i tenia una cara semblant a la flor del Lamium. El nom específic amplexicaule ve del llatí “amplector” que significa abraçar, rodejar, i del grec “kaulós” que significa tija, perquè les fulles abracen la tija.

Lamium amplexicaule va ser descrit per Carles Linne i publicat en Species Plantarum 2: 579. 1753.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...