Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

diumenge, 20 de febrer del 2011

Veronica polita Fries

NOMS: Verònica polida, borrissol pelut. Cast. pamplina basta , verónica de campo , yerba gallinera. Francés: Véronique brillante, Véronique luisante, Véronique polie.  Anglés: Grey Field Speedwell. Alemany: Glänzender Ehrenpreis

Les flors de la Veronica polita són molt menudes ((5-6 mm)
SINÒNIMS: Veronica didyma

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Polygono-Chenopodietalia. Solano-Polygonetalia. Comunitats arvenses, camps, horts,etc.  fins els 1500 m d’altitud.

Planta molt comú en conreus
FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual, pètita, postrada, reptant, ramificada i amb pèls de fins 30 cm. 

Fulles dentades i peciolades
Fulles amb pecíol, dentades i ovades, sovint alternes.

Els dos estams es fan patents a la menuda flor
Flors hermafrodites, solitàries, d’un blau intens, molt menudes i amb, pedicels axil·lars que es corben a la fructificació. Calze de 3 a 6 mm amb quatre segments ovats acabats en punta. Corol·la, d’uns 4-6 mm, en tub acabat en quatre lòbuls de color blau viu amb la gola blanca. Dos estams ben patents. Ovari súper, binocular i un estil. 
Càpsula amb pèls i dos lòbuls.
Fruit en càpsula amb molts pèls i un entrant que divideix la càpsula en dos lòbuls paral·lels. L’estil és persistent, entre els lòbuls

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica sovint s’empra la paraula “arvense”, que procedeix del llatí “arva” que significa camp cultivat, per definir les plantes associades a cultius conegudes com “males herbes”. 

USOS I PROPIETATS: No s’han trobat per aquesta espècie. 

El tub blanc de la flor es torna blau als lòbuls de la corol·la.
CURIOSITATS: Veronica és un nom de dona, d’origen alemany, però altres interpretacions diuen que el nom del gènere prové de la estació VI del Viacrucis on Santa Verònica, es va acostar a Jesús i li va eixugar la cara. Hom diu que aquest mateixa peça de tela va guarir l'emperador romà Tiberius Claudius Nero de les seves nafres.

Les fulles d'algunes espècies, com les de l'herba dels leprosos (Veronica officinalis L.), s'utilitzaven a la medicina tradicional per curar ferides.

Família Scrophulariaceae (Plantaginaceae)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...