Scrophularia sciophila Willk.

NOMS: Conillets rojos, boqueta roja, boquetes de pedrera, escrofulària d’ombra, pa de mula, herba serrada, setge verd 

Flor de Scrophularia sciophila

SINÒNIMS: Scrophularia tanacetifolia Willd.;  Scrophularia grenieri  Reut. Ex Lange

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Creix en coscollars, pedregars calcaris, fissures i forats en roques calcàries. Aquest del camí entre el camí de l’ermita i la Font d’Espanya de Vallada, València.  

  

Inflorescència en raïm lax i allargat

FORMA VITAL: Camèfit: vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Planta sufruticosa, ramificada, glabra, amb tiges quadrangulars

Fulles opostes i tija quadrada

Fulles oposades, peciolades, 1-2 pinnatisectes amb bràctees linears.

Flor en fase masculina. Observeu les anteres i baix l'estil

Flors en inflorescències laxes i allargades, bràctees linears, pedicels més llargs que el calze. Les flors són proterògines, pentàmeres amb les peces solades, rogenques; calze amb sèpals ovals amb marge escariós; La corol·la forma un tub molt obert per deixar pas a les vespes que busquen el nèctar de la base de la corol·la globosa i bilabiada, el llavi superior d’un roig vinós, amb dos lòbuls que semblen orelletes i el inferior, més curt, sobre el que estan els estams i l’estigma.

Càpsules ja obertes per expulsar les llavors

Fruit en càpsula dehiscent, ovoide i acabada en una punta que punxa.

Flor en fase femenina. Observeu l'estil i les anteres encara no apareixen

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Flors proterògines: són flors hermafrodites en les quals el gineceu, o part femenina, arriba a la maduresa sexual abans que els estams, per evitar la autopol·linització. La flor està en fase femenina un parell de dies, mentre els estams estan mig cargolats, i quan es redrecen i alliberen el pol·len l’estigma ja s’ha semat.

Baix de les anteres apareix l'àpex de l'estil ja semat

USOS I PROPIETATS: No s’han trobat

CURIOSITATS: Scrophularia ve del llatí “scrophularia- ae” segons alguns perquè  les arrels servien per combatre les galteres (paperes) que s’anomenaven “escròfules” (aquestes propietats no pertanyen a aquesta espècie, es refereix a la Scrophularia nodosa). Altres diuen que és perquè els agrada molt als porcs, o perquè es multipliquen com els porcs (en llatí scrofa)

Família Scrophulariaceae