Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

diumenge, 29 d’abril de 2012

Diospyros kaki L. f.


NOMS: Caqui. Caquier, Palosanto. Occità: Caqui, Caquièr. Castellà : Caqui. Caqui de China. Kaki. Palo santo. Persimon. Portuguès: Diospireiro. Italià: Caco. Kaki franco. Loto del Giappone. Francès: Plaqueminier. Figuier caque. Anglès: Japanese date Plum. Chinese Persimmon. Alemany: Kakipflaume. Kakifruchtbaum. Kaki Dattelpflaume. Neerlandès: Chinese Persimoen. Kaki. Grec: Διόσπυρος ο λωτός. Διόσπυρος λώλος.

Flor femenina del caquier
SINÒNIMS: Diospyros chinensis Blume

DISTRIBUCIÓ:  Xiino-Japonesa

HÀBITAT: Cultivat als horts

Arbre petit de copa arrodonida
FORMA VITAL: Macrofaneròfit: faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbre petit de fulla caduca que no sol passar dels 8-10 metres d’alçada, de copa arrodonida i branques de color bru rogenc

Fulles enteres i peciolades
Fulles obovades o el·líptiques, alternes, enteres, acuminades i amb pecíol, d’anvers verd obscur, glabre, i revers més clar i pubescent.

Corol·la en tub acabada en quatre lòbuls corbats
Flors axil·lars, tetràmeres, grogues. Calze profundament lobulat. Corol·la amb lòbuls patents i corbats Floreix de maig a juny.

Fruit en baia, paregut a la tomata
Fruit en baia globosa o ovoide, de color groc ataronjat o vermell quan madura, amb la carn dolça, que manté el calze persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La paraula partenocàrpia usada en botànica i horticultura significa literalment "fruit verge". En els casos en què es dona la partenocàrpia el fruit es desenvolupa sense fertilització dels òvuls i per tant no té llavors. En la natura això pot ocórrer com a resultat d'una mutació però aleshores la planta no es pot reproduir més. Com l'absència de llavors pot ser una característica desitjable s'han seleccionat varietats sense llavors, especialment en cítrics, melons d’Alger (síndries) i raïm (panses de Corint). Algunes varietats modernes partenocàrpiques han estat obtingudes amb mètodes d'enginyeria genètica essent organismes modificats genèticament (OGM).

Calze amb quatre lùbuls, persistent a la fructificació
USOS I PROPIETATS: El fruit es consumit com a fruita fresca, doncs la polpa és dolça i sucosa, o com a dolç més elaborat: melmelada, crema gelada, sorbet, flams, pastissos, púdings, o begudes refrescants.
El caqui, fins que està mol madur, té un sabor aspre, astringent, i quan madura té la polpa molt molla, el que dificultava la manipulació, transport i consum. Últimament hi ha diversos tractaments per a eliminar l’astringència dels fruits i permetre la comercialització. Un sistema casolà consisteix en collir els caquis amb la polpa ferma i posar-los en un recipient tancat junt a un gotet amb una beguda alcohòlica d’alta graduació durant tres o quatre dies. L’atmosfera que es crea fa desaparèixer l’astringència i permet gaudir d’un fruit dolç i turgent que podem pelar com una poma.
La fusta és apreciada en ebenisteria, doncs és del mateix gènere que el banús (Diospyros ebenum)

SABIES QUE... el nom del gènere Diospyros ve de la unió de dues paraules gregues: Diós i Pyrós, que traduit significa Blat de Zeus.
El nom específic procedeix del nom de l’arbre en japonès: kaki.
Tots els arbres del gènere Diospyros son dioics, amb arbres mascles i arbres femelles. Els caquiers conreats són tots femelles partenocàrpiques, maduren els seus fruits sense ser pol·linitzats i per tant no tenen cap llavor.
L’arbre perd la fulla i el fruit persisteix penjant de les branques, lluint el color de la maturitat, el que dona un aspecte sorprenent.
El conreu del caqui va començar a Espanya cap a 1870 i actualment està substituint el cultiu de la taronja en zones com la Ribera del Xúquer (País Valencià) on s’ha aconseguit una denominació d’origen “Caqui Ribera del Xúquer” per a la varietat autòctona “Vermell Brillant”.
Podeu veure dos treballs molt bons sobre el caquier en Amics arbres · Arbres amics:

Família Ebenaceae

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...