Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 23 d’abril de 2012

Medicago polymorpha L.


NOMS: Trèvol de llapassa. Trèvol de llapassó. Melgó de llapassa. Trèvol d’estormia. Occità: Dènti . Cast. Carretón. Mielga. Alfalfa de secano. Mielga de caracolillo. Torteruelas. Hualputra.Gall. Herba do rosco. Trebo caracol. Portuguès: Carrapiço. Trevo preto. Italià: Erba-medica polimorfa. Francès: Luzerne à fruits nombreux. Luzerne polymorphe. Anglès: Toothed Medick. Bur clover. Hairy medick. Alemany: Stachliger Schneckenklee. Gemeiner Schneckenklee. Neerlandès: Ruige Rupsklaver.

Flors diminutes de trèvol de llapassa
SINÒNIMS: Medicago nigra Krock.; Medicago nigra subsp. polymorpha ; Medicago hispida Gaertn.;  Medicago pentacycla ; Medicago aculeata Gaertn.; Medicago lappacea Desr.; Medicago nigra ssp microcarpa O.Bolòs & Vigo.; Medicago polymorpha ssp. polycarpa Romero Zarco. Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània.

HÀBITAT: Vores de camins, erms i herbassars nitrificats, en tot tipus de sòl. Fins els 1900 metres d’altitud.

Tiges postrades molt ramificades des de la base
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba de fins 50 cm de llargària, de tiges molt ramificades des de la base i postrades

Fulles amb tres folíols obovats i finament dentats
Fulles peciolades, trifoliades amb estípules dividides en lacínies i els folíols obovats i dentats

Flor papilionàcia amb l'estendard més gran que la quilla
Flors menudes en raïms de peduncles axil·lars. Calze amb cinc dents. Corol·la papilionàcia groga amb l’estendard més llarg que la quilla

Llegum arrollada de forma helicoïdal i amb espines
Fruit en llegum en espiral, glabre, amb espines

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Medicago es caracteritzen pels fruits en llegum enrotllats de forma helicoïdal, algunes, com aquesta, fan els fruits amb espines que s’enganxen a la llana dels animal per a la seua dispersió.

USOS I PROPIETATS: És una planta important per als prats d’hiverns suaus i estius secs, doncs els fruits són un bon farratge per al bestiar durant la temporada seca.  Combinat amb el gram (Cynodon dactylon) dona praderes permanents doncs el gram verdeja els mesos càlids i el trèvol de llapassa a l’hivern i la primavera.
A les terres de secà s’empra com adob verd pel seu caràcter millorant del sòl al aportar nitrogen i matèria orgànica.

S'empra com adob verd i com farratge pals animals
SABIES QUE... Medicago deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (amb gent procedent de l’actual Iran), i del sufix llatí –ago, -inis, que indica paregut o relació, en referència a la semblança d’aquestes espècies amb l’alfals.
El nom específic  polymorpha deriva de polys, que significa moltes, i de morphe, que significa forma, degut a la gran variabilitat morfològica sense tindre cap relació geogràfica ni ecològica.
Manté una relació simbiòtica am el bacteri Sinorhizobium Medicae mitjançant el qual s’hi fixa el nitrogen al sòl enriquint-lo.
És una espècie que s’autoresembra germinant les nombroses llavors de manera escalonada durant anys.

Família Leguminosae, (Fabaceae, Papilionaceae) 

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...