Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dissabte, 1 de desembre de 2012

Scolymus hispanicus L.


NOMS: Card de moro. Cardelina. Cardet. Cardellet. Occità: Cardons, Cardossa, Cardoun, Pafia . Castellà : Cardillo. Tagarnina. Cardetes. Cardo lechar. Cardo de comer. Basc: Kardaberaizka. Kardantxo. Gallego: Cardo dourado. Tagarnina. Portuguès: Cagarinhas. Cardo de oiro. Tengarrinhas. Italià: Cardogna comune. Francès: Chardon d'Espagne. Épine jaune. Anglès: Golden Thistle. Spanish Salsify. Alemany: Spanische Goldwurzel. Grec: Ρικόλι. Σκόλυμπος. Ασπράγαθο.
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

Flors en capítols axil·lars
DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Scolymo-Kentrophyllion. Vores de camins, camps, erms, solars abandonats i llocs notrogenats. Fins els 1250 metres d’altitud.

Tiges alades ramificades des de la base
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquestes plantes renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Card que pot arribar al metre d’alçada, amb les tiges ramificades des de la base i alades, amb fortes espines

Fulles decurrents dentades i amb espines
Fulles rígides, les bassals molt dividides, com les caulinars que són decurrents, dentades i amb espines.

Totes les flors amb lígula groga
Flors totes amb lígules grogues agrupades en capítols que surten de les aixelles de les fulles amb bràctees involucrals espinoses. Cinc estams. Floreix a la primavera i principi de l’estiu.

Fruit en aqueni
Fruit en aqueni amb una curta corona i alguns pèls curts i rasposos (escàbrids)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les compostes tenen les flors agrupades en capítols que s’envolten per bràctees que formen el involucre. Les bràctees involucrals presenten, dins  de cada gènere, uns caràcters molt constants (disposició, forma, mides, etc.). Les compostes del grup dels cards les tenen transformades, total o parcialment, en espines.

La flors atrau a les abelles
USOS I PROPIETATS: Aquesta planta ha estat reconeguda pels usos medicinals i culinaris des de l’època de Teofrast, a l’antiga Grècia. La bullida de les arrels tenen propietats diürètiques pel que està indicat per la retenció de líquids, afeccions urinàries, acne i èczema.
Les fulles bassals, desproveïdes d’espines, són apreciades per guisar potatges, per fregir-les enfarinades després de bullides, en sopes, ous remenats o en amanida. També es poden menjar els tronxos tendres.  
El làtex que conté la planta ha sigut emprat per quallar la llet i produir brull i formayge.
Les flors s’han emprat per adulterar el safrà, i les arrels torrades com substitut del café.  

SABIES QUE... el genèric Scolymus deriva del grec “skolýpto”= esparracat, card, carxofa. L’epítet específic hispanicus és geogràfic i ve del llatí Hispania, el nom romà de la península Ibèrica, i significa d’Espanya.
Les abelles gaudeixen amb aquesta planta mel·lífera.

Família Compositae (Asteraceae)


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...