Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 8 d’octubre de 2015

Cynara scolymus L.


NOMS: Carxofera. Herba de formatjar. Castellà: Alcachofera. Hierba de cuajo. Alcaucil. Occità: Carchòfa. Francés: Artichaut. Italià: Articiocco. Carciofo. Anglès: Globe Artichoke. Alemany: Artischocke. Neerlandès: Artisjok. Grec: Αγγινάρα. Αγκινάρα. Αγκυνάρα.

Flors en capítols terminals solitaris
SINÒNIMS: Cynara cardunculus var. scolymus (L.) Fiori

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Cultivada i, de vegades, subespontània

Pot arribar als dos metres d'alçada
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba que pot atènyer els dos metres d’alçada. Brota cada any amb un rosetó de fulles basals d’on surt una tija florífera, robusta, acanalada, amb petites fulles, a l’àpex de la qual sortiran els capítols. Es diferència de Cynara cardunculus perquè aquest té les fulles molt més dividides i a més té espines tant a les fulles com al capítol, i la carxofera no.

Les fulles poden ser enteres, lobulades o molt dividides
Fulles basals poden ser molt dividides, lobulades o enteres, grans, amb pèls blanquinosos que li donen un color verd grisenc, sense espines, amb un raquis carnós (penca).

Capítols grans i sense espines
Flors en capítols grans, que són mengívols quan són immadurs, amb bràctees involucrals amplament ovals, mucronades a l’àpex però sense espina i carnoses a la base. Les flors són tubulars, de color blavós. Floreix de juny a l’agost

Fruit en aqueni amb papus plomós
Fruit en aqueni glabre amb papus plomós.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es creu que aquesta espècie procedeix de la penquera (Cynara cardunculus) que podria ser originària d’Egipte o del nord d’Àfrica. Segles de cultiu i selecció per les suposades propietats afrodisíaques, han eliminat les espines i han fet més tendre i sucós el receptacle floral i les bràctees que l’envolten.

La base de les bràctees i el receptacle carnós són mengívols
USOS I PROPIETATS: Conté una substància, la “cinarina”, que augmenta la secreció biliar i ajuda a controlar el colesterol, a més provocar major expulsió d’orina (diürètic). En medicina popular s’empra per combatre l’anèmia, la diabetis, la gota, el reuma, i les pedres del ronyó.  A més els extractes de carxofa poden ser d’utilitat sobretot en casos d’èczemes, aftes, i altres afeccions dermatològiques.

El receptacle del capítol i la base de les bràctees joves es menja preparat de diverses maneres, sola o acompanyada, forma part de plats saborosos. Un dels meus preferits és la paella negra, amb faves i carxofes: deliciosa.
Les flors, igual que les de la penquera, contenen el ferment que qualla la llet per fer formatge.

Flors són tubulars de color blavós
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Cynara deriva del grec "kinára (ákantha)" que significa gos, per les bràctees involucrals que semblen dents de gos. L’epítet específic scolymus deriva del grec “skolýpto”= esparracat, card, carxofa. El nom comú de carxofera i “alcachofera” deriva de l’àrab al-kharshûf.

La planta denominada Cynara ja era coneguda per grecs i romans. Segons pareix se li atorgaven poders afrodisíacs i pren el seu nom d'una xica seduïda per Zeus, i després transformada per este en carxofera. Conta la llegenda que Zeus va seduir a Cynara i la va portar a l’Olimp però la jove, cansada del seu paper d’amant va tornar a Kynaros, la illa on va nàixer. Zeus, en venjança, va fer que unes esquames coriàcies anaren envoltant-la fins que es va convertir en carxofa.

Darrerament es recomana per reduir els símptomes de les al·lèrgies, per a dietes desintoxicants i, especialment, per rebaixar pes, degut a que algunes famoses han parlat de la “dieta de la carxofa”.

Pablo Neruda en les seues Odas elementales dedica una Oda a la alcachofa que acaba així: “Así termina / en paz  / esta carrera  / del vegetal armado / que se llama alcachofa, / luego / escama por escama / desvestimos / la delicia / y comemos / la pacífica pasta / de su corazón verde.

Cynara scolymus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 827–828. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...