Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 15 de novembre de 2016

Clitocybe gibba (Pers.) P. Kumm.

NOMS: Tassa de bruc. Orella de conill. Castellà: Clitocibe embudado. Candela. Platera menor. Èuscara: Inbutu. Italià: Imbutino. Cimballina. Francès: Clitocybe en entonnoir. Coupe bocagère.  Anglès: Forest funnelcap. Common Funnel. Alemany: Ockerbrauner Trichterling.

Clitocybe gibba
SINÒNIMS: Agaricus gibbus Pers.; Infundibulicybe gibba (Pers.) Harmaja; Clitocybe infundibuliformis (Schaeff.) Quélet

HÀBITAT: Surt a la tardor sota les coníferes i planifolis de les zones temprades, i al bosc mixt mediterrani format per carrasca (Quercus ilex) i pi blanc (Pinus halepensis).


DESCRIPCIÓ: Capell de forma plana amb mamelló central quan és jove però que esdevé en forma d’embut i desapareix el mamelló. Arriba als 8 cm de diàmetre com a màxim. La cutícula és de color crema, seca, amb el marge corbat, poc ondulat i fi.


Himeni format per làmines atapeïdes i decurrents pel peu, de color blanc.

Peu central, cilíndric, esvelt, de concolor amb el barret o més clar. De vegades amb la base recoberta de toment blanquinós.


Carn minsa, consistent, corretjosa la del capell i esponjosa la del peu. Sabor suau i olor agradable.

Es pot confondre amb altres Clitocybe com C. meridionalis o C. mediterranea però en cap d’aquests casos hi ha perill, altre cas és la confusió amb els clitocybes blancs que són tòxics.

COMESTIBILITAT: No té interès culinari perquè és dura l’escassa carn, a més a més el exemplars adults poden provocar el síndrome muscarínic. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Clitocybe deriva del grec “κλῑτύς clitus” pendent, inclinat, i “κυβη cybe” cap, és a dir, amb el cap inclinat, per la forma del capell inclinat per la forma d’embut que pren, a causa de les làmines decurrents. L’epítet específic gibba ve del llatí “gibbus, a, um convex, per la presència d’algun òrgan que presenta una mena de gepa. En aquest cas pel mamelló que presenta quan és jove. 

Clitocybe gibba va ser publicada per Paul Kummer en Der Führer in die Pilzkunde (Zerbst): 123 (1871)


CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: El síndrome muscarínic el produeix la muscarina que contenen alguns bolets, com nombrosos Inocybe i alguns Clitocybe. La simptomatologia es desenvolupa en tan sols 15-30 minuts després de la ingesta, i està produïda per l’estimulació colinèrgica (síndrome mico-colinergic), i consisteix en la presència de sudoració, salivació, llagrimeig (síndrome SSL), miosi, visió borrosa, augment de la secreció bronquial, còlics abdominals, diarrea aquosa, hipotensió i bradicàrdia. La sudoració és abundant, i arriba a amerar la roba. En general les molèsties cedeixen en el curs d’algunes hores, inclús sense tractament.

Família Tricholomataceae

                               
Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...