Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 14 de novembre de 2016

Washingtonia filifera (Linden ex André) H.Wendl.

NOMS: Washingtònia. Palmera filosa. Castellà : Palmera de Califòrnia. Portuguès: Palmeira-de-saia.Palmeira-da-califórnia. Washingtonia-de-saia. Italià: Palma californiana. Francès: Palmier à jupons. Palmier de Californie. Anglès: California Fan-palm. Petticoatpalm. Alemany: Kalifornische Washingtonpalme. Fädige Washingtonie.

Inflorescències arquejades
SINÒNIMS: Pritchardia filifera Linden ex André (basiònim); Brahea filifera (Linden ex André) W.Watson

DISTRIBUCIÓ: Amèrica (Sud-est de Califòrnia, Oest d´Arizona i Nord-est de Mèxic.)

HÀBITAT: Cultivada com ornamental als jardins, places i carrers. Fins els 800 metres d’altitud.

Pot arribar als 18 metres d'alçada
FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Palmera que pot arribar als 18 metres d’alçada, amb un tronc amb fissures verticals

Fulles palmades amb llarg pecíol
Fulles palmades amb el limbe de fins dos metres de diàmetre, dividits en segments que mesuren més d’un metre, amb l’àpex profundament dividit i acompanyats per llargs fils. El pecíol mesura d’una dos metres de llarg, amb espines corbades de color vermellós a les vores, i acaba en una lígula o hàstula triangular i membranosa. Aquesta palmera té la característica de mantenir totes les fulles seques penjant al llarg del tronc, si no les lleven o les tira el vent.

Inflorescències ramificades tan llargues o més que les fulles
Flors en inflorescències ascendents i arquejades, normalment més llargues que les fulles, que es ramifiquen i cada braç porta una bràctea coriàcia i allargada. Les flors són petites, de color crema i hermafrodites.

Fruit el·líptic de color crema que es fan negres quan maduren
Fruit el·líptic de color crema primer i negrós quan madura, de fins 0,6 mm de diàmetre

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’espècie Washingtonia robusta és confon amb facilitat amb Washingtonia filifera perquè les diferències són subtils. W. robusta té el tronc o estípit més prim amb fissures menys marcades; les fulles més petites, doncs no sobrepassen el metre, i les fulles velles a penes tenen fils. Cal tenir en compte que de joves és quasi impossible diferenciar-les i, a més a més, s’hibriden amb facilitat i produeixen exemplars amb característiques intermèdies.

Estípit amb fissures verticals
USOS I PROPIETATS: Els indis Cahuilla plantaven aquestes palmeres als brolladors del desert, creant oasis i aprofitant així l’ombra, el frescor de les palmeres i els seus fruits, que consumien frescs o assecant-los al sol, el que els permetia conservar-los millor. També aprofitaven les fulles i els pecíols per fer utensilis i ferramentes.

Actualment és una de les palmeres més emprades en jardineria, per la seua resistència i rusticitat però també pel seu atractiu ornamental, tant com exemplar aïllat com en grups, amb troncs de diferent altura, o en alineacions.

Una W. robusta en alineació de W. filifera dels Jardins de Vivers (València)
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Washingtonia està dedicat al primer president dels Estats Units d’Amèrica, George Washington (1732-1799). L’epítet específic filifera deriva del llatí “filum” fil, i de “fero” porte, és a dir, que porta fils, en referència als llargs fils del marges dels folíols. 
Aquesta palmera té la característica de mantenir totes les fulles seques penjant al llarg del tronc, si no les lleven o les tira el vent, per açò rep el nom “petticoat palm” o palmera amb brial.

No hi havia cap referència escrita d’aquesta espècie fins que el soldat espanyol Pedro Fages va anotar al seu diari, en 1782, la presència d’aquestes sorprenents palmeres a les fonts dels inhòspits deserts. A Europa no van arribar fins a 1874.  

Al Jardí de Vivers de València hi ha una alineació de washingtònies filíferes entre les quals es va “colar” una Washingtonia robusta, el que ens permet veure clarament les diferències entre les dues espècies.

És una de les espècies de palmera que resisteixen més el fred, tot i que li calen estius calorosos.

Washingtonia filifera va ser descrita per Hermann A. Wendland i publicada en Botanische Zeitung (Berlin) 37: lxi, 68. 1880. (1880 prim.) 

Família Palmae (Arecaceae)

1 comentari:

  1. Sempre m'agradat aquesta especie de palmera, té un volum i una alçada impresionant. Les fotos de les flors i els fruits son molt bones i no es sencill fer-les.
    Una abraçada!

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...