Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 3 de novembre de 2016

Austrocylindropuntia subulata (Muehlenpf.) Backeb.

NOMS: Agulles d’Eva.  Castellà: Alfileres de Eva. Anglès: Eve's pin. Eve's needle.

Flors grans i cridaneres
SINÒNIMS: Opuntia subulata (Muehlenpf.) Engelm.; Cylindropuntia subulata (Muehlenpf.) F.M.Knuth; Opuntia exaltata A. Berger

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

Planta arborescent de creixement columnar
HÀBITAT: Cultivada als jardins i naturalitzada

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: És una planta de fins 4 metres d’alçada, de creixement columnar, amb tiges verdes cilíndriques, erectes, robustes i ramificades, amb una mena de protuberàncies com escates disposades en espiral. Les tiges tenen arèoles blanques i llanoses, i espines de fins 4 cm rígides  de color blanc o groc.

Fulles cilíndriques i carnoses
Fulles cilíndriques, crasses, de fins 7 cm de longitud, amb una punta fina a l’àpex. Les fulles creixen a l’àpex de les tiges i cauen amb el fred.

Tèpals de color rosa o vermell
Flors grans i cridaneres, amb tèpals de color rosa o vermell, que no arriben a obrir-se del tot. Androceu amb nombrosos estams. Floreix a la segona meitat de la primavera i l’estiu.

Fruit ovoide amb espines curtes
Fruit sembla un segment de tija d’uns 10 cm, verd, ovoide, amb les espines més curtes

Espines lacerants
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L'arèola és la característica distintiva de la família de les cactàcies i serveix per a identificar-la i distingir plantes suculentes semblants però que són d'altres famílies. Les arèoles són gemmes axil·lars altament especialitzades, zones meristemàtiques, clarament visibles i normalment apareixen com petites protuberàncies de colors clars o foscs, d'on sorgeixen grups d'espines. Les arèoles representen una important modificació evolutiva per a aquestes plantes. Donen origen a les espines, que són el seu principal mitjà d'autodefensa i, a més, el fet que les espines sorgeixin d'elles en lloc de sorgir directament de la tija, proporciona un recobriment molt més efectiu que en altres plantes.


USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria a l’aire lliure. Cal però ubicar-la fora de les zones de pas, perquè les espines són lacerants.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: EL nom genèric Austrocylindropuntia es compon de tres termes: "Auster austro" que és un vent del sud; del grec "κύλινδρικóς kylindrikos" cilíndric, i "Opuntia" (veure) un cactus, és a dir, un cactus meridional de forma més o menys cilíndrica. L’epítet específic subulata deriva de “subula” punxó emprat pels sabaters i la terminació “atus” semblant, paregut, és a dir, com un punxó, per les llargues espines.


L’ús d’aquestes plantes exòtiques als jardins, i l’abandó descontrolat de restes de poda, afavoreixen la naturalització d’espècies amb mínimes exigències hídriques com les cactàcies, raó per la qual es troben molt escampades per les nostres terres. En zones àrides competeixen amb avantatge amb la flora autòctona, desplaçant espècies com el llentiscle (Pistacia lentiscus) o el margalló (Chamaerops humilis).  Les “Opuntia spp. Chumberas, todas las especies, incluidas Cylindropuntia, Platyopuntia, Brasiliopuntia, Austrocylindropuntia.” estan incloses, com espècies invasores, en el Decret 213/2009 deEspecies vegetales exóticas sometidas a régimen de limitaciones en la Comunidad Valenciana.”

Austrocylindropuntia subulata va ser descrita per Curt Backeberg i publicada en Die Cactaceae: Handbuch der Kakteenkunde. Einleitung und Beschreibung der Pereskioideae und Opuntioideae. 1942: 12. 1942. però fins arribar ací va passar per varis gèneres. El basiònim és  Pereskia subulata, publicat per Muehlenpfordt en  Allgemeine Gartenzeitung 13: 347. 1845. Després Georg Engelmann la va publicar amb el nom de Opuntia subulata en The Gardeners' Chronicle & Agricultural Gazette 19: 627. 1883. I encara F.M. Knut la va rebatejar amb el nom de Cylindropuntia subulata en Kaktus-ABC 121. 1935.

Família Cactaceae

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...