Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 10 de novembre de 2016

Scleroderma verrucosum (Bull.) Pers.

NOMS: Pota de cavall. Castellà: Escleroderma verrucosa. Parda. Èuscara: Astaputz ubelska. Astaputz moreska. Francès: Scléroderme verruqueux. Alemany: Dünnschaliger Hartbovist. Dünnschaliger Kartoffelbovist.

Carpòfor subglobós amb el peridi clivellat
SINÒNIMS: Lycoperdon verrucosum Bull.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Viu als carrascars i pinars, on surt a la tardor i, de vegades, a la primavera.

Pseudopeu radicant amb rizomofs
DESCRIPCIÓ: Carpòfor subglobós, un poc esclafat a la part superior, de 3-6 cm de diàmetre. Peridi (pell) de color marró i fràgil, amb la capa externa normalment clivellada, formant una mena d’esquames irregulars. La gleva és de color blau violaci quan és jove però es converteix en una pols de color marró amb el temps. Les espores surten per una apertura irregular a la part superior. Presenta un pseudopeu radicant, amb nombrosos rizomorfs que mantenen restes de terra. Té olor desagradable. Esporada en massa marró



COMESTIBILITAT: Pot considerar-se tòxica


Gleva de color blau violaci quan és jove
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Scleroderma deriva del grec “sklerós” dur, i “derma” pell, és a dir, amb la pell dura. L’epítet específic verrucosum ve del llatí “verruca” berruga, per les petites berrugues que presenta la superfície de les espores, no, com podria pensar-se pels clivells del peridi.  

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els gasteromicets són una subclasse en la qual es forma un cos fructífer tancat que guarda a l'interior l'himeni fins que les espores han madurat. 

Aquesta espècie va ser descrita per primera vegada per Pierre Bulliard (Bull.) en 1791 com Lycoperdon verrucosum. Christiaan Hendrik Persoon (Pers.) va canviar de gènere i ho va publicar en Synopsis Methodica Fungorum (Göttingen) 1: 154 (1801) amb el nom de Scleroderma verrucosum.

Família Sclerodermataceae
                                          
 Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.
           

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...