Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

divendres, 18 de novembre del 2016

Tulostoma brumale Pers.

NOMS: Ninet. Castellà: Tulostoma brumal. Tulostoma de invierno. Èuscara: Ankaputz leuna. Francès: Tulostome d'hiver. Tulostome des brumes. Anglès: Winter Stalkball. Alemany: Winter-Stielbovist.
Surt preferentment als boscs mediterranis de pi i carrasca
SINÒNIMS: Lycoperdon pedunculatum L.; Tulostoma pedunculatum (L.) Czern.; Tulostoma mammosum (Mich.) Fr.

HÀBITAT: Creix en vores de camins i preferentment en clarianes de boscs mediterranis de carrasca (Quercus ilex) i pi (Pinus halepensis)

Carpòfor esfèric i peu prim
DESCRIPCIÓ: Carpòfor esfèric de 0,5-1,5 cm de diàmetre marró clar o blanquinós, amb un petit orifici (ostíol) cònic i regular, envoltat per un petit peristoma de 0,5 mm i color ocre rovell. El carpòfor està sostingut per un peu de 2-4 cm d’alçada i prim, de 2-3 mm de diàmetre, de color marró clar, dur, fibrós i buit. El himeni és interior i forma la gleva, de color rovell clar, amb espores de color groguenc, globoses i berrugoses. Pot sortir a la primavera però, com el seu nom indica, surt preferentment a la tardor.

Petit peristoma cònic, regular i de color bru
COMESTIBILITAT: Indiferent, sense valor culinari.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Tulostoma deriva del grec "tùlos" callositat, protuberància, i de "stoma" orifici, per l’aspecte exterior del carpòfor de les espècies del gènere. L’epítet específic brumale ve del llatí “brumalis, e” hivernal, propi de l’hivern, tot i que la seua preferència és sortir a la tardor. L’epítet del sinònim pedunculatum, deriva del llatí “pedunculus” peduncle, pedicel, en al·lusió al llarg peduncle que sosté el carpòfor.

Tulostoma brumale va ser descrit per Persoon en Neues Magazin für die Botanik. 1: 86 (1794). Abans Carles Linné l’havia descrit i publicat en Species Plantarum 2: 1184 (1753) amb el nom de Lycoperdon pedunculatum.

Peu buit, dur i fibrós
CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els gasteromicets són un grup de fongs amb la particularitat de que la part fèrtil, en algun moment, es troba tancada en una espècie de recipient, més o menys esfèric. La part fèrtil s’anomena gleva, rodejada per una o més capes estèrils que presenten una obertura per on surten les espores quan estan madures.

Família Tulostomataceae


                                               
Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

1 comentari:

  1. No faré pas de boletaire, jeje!
    Aquest petit bolet em sembla conegut, però no hi entenc i tranquil que no menjo bolets agafats del camp.
    Un petonet.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...