Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 24 de novembre del 2016

Clitopilus prunulus (Scop.) P. Kumm.

NOMS: Moixenó blanc. Farineta. Muceró. Castellà: Molinera. Harinera. Mojardón. Chivata. Èuscara: Errotari. Italià: Fungo spia. Prugnolo bastardo. Francès: Meunier. Clitopile petite prune. Clitopile pruineux. Anglès: The miller. Sweetbread mushroom. Alemany: Mehl-Räsling. Mehlpilz.

El peu té una mena de coto a la base
SINÒNIMS: Agaricus prunulus Scop. (basiònim); Clitopilus orcella Quél.

HÀBITAT: Creix als pinars i baix les carrasques i coscolles

Barret blanc grisós amb el marge ondulat
DESCRIPCIÓ: Capell blanc grisós molt pàl·lid, convex de jove que va aplanant-se poc a poc fins acabar un poc deprimit al centre, de 3-12 cm de diàmetre, amb el centre carnós i les vores primes, la cutícula viscosa quan el temps és humit i amb una fina capa de pols blanca quan és sec, i el marge enrotllat cap a les làmines i de vegades ondulat.

Làmines decurrents atapeïdes 
Himeni de làmines molt decurrents atapeïdes, blanques, que van prenent una tonalitat rosada amb el temps degut a l’esporada que és rosada.

Peu curt en relació al barret, excèntric, ple, amb una mena de cotó a la base, més gruixuda, concolor amb la cutícula.

Carn minsa, blanca
Carn blanca, fràgil, amb olor i sabor agradable a farina

COMESTIBILITAT: Bon comestible però no s’empra molt a les nostres terres perquè cal anar en compte i no confondre-ho amb espècies de Clitocybe blancs que poden ser tòxics. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Al capell de la dreta es veu l'esporada rosada
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Clitopilus deriva del grec “κλῑτύς clitús” pendent, inclinat, i de “πῖλος pílos” capell, és a dir, capell inclinat. L’epítet específic prunulus deriva del llatí “prunulus, a, um” un diminutiu de “prunus” pruna, tot i que altres autors afirmen que no es refereix a pruna sinó a “pruïnós” perquè una de les seues característiques és que està cobert d’una fina capa pruïnosa.

El naturalista tirolès Giovanni Antonio Scopoli va descriure la farineta com Agaricus prunulus en 1772. Amb el nom actual, Clitopilus prunulus, va ser publicada per Paul Kummer en Der Führer in die Pilzkunde (Zerbst): 96 (1871)

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els fongs no només són els bolets, aquesta és la seua part més exterior i patent, també són milers d'altres formes menys aparents però molt més importants. Pensem que els fongs són els responsables de moltes malalties i plagues de cultius però també que sense els fongs no hi hauria vi, ni formatge, ni cervesa, ni penicil·lina.

Família Entolomataceae

                                
Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...