Hypholoma fasciculare (Huds.) P. Kumm.

NOMS: Rovelló de pi. Bolet de pi. Castellà: Agárico fasciculado. Hifoloma de láminas verdes. Gallego: Hifoloma de lamelas verdes. Feixe de xofre. Èuscara: Suge ziza mingots. Italià: Agarico fasciolato. Falso chiodino. Francès: Hypholome en touffes. Hypholome fasciculé. Anglès: Sulphur tuft. Clustered woodlover. Tufted yellow agaric. Alemany: Grünblättriger Schwefelkopf. Neerlandès: Gewone zwavelkop.

Surt cespitós sobre soques d'arbres morts

SINÒNIMS: Agaricus fascicularis Huds.; Naematoloma elaeodes (Fr.) P. Karst.; Geophila fascicularis (Hudson) Quélet 

HÀBITAT: Creix, de setembre a desembre, sapròfita sobre plantes llenyoses de qualsevol espècie però especialment de pi. Tot i que pot trobar-se durant tot l’any, depenent de la humitat, surt especialment a la tardor.

Surt sempre formant feixos atapeïts

DESCRIPCIÓ: Capell globós al principi, amb les vores girades cap endins, que passa de convex a aplanat, de 3-7 cm de diàmetre, amb cutícula de color groc ataronjat o ocre rogenc, amb el centre més fosc. Lluent i viscós amb temps humit.

Himeni amb làmines fines i atapeïdes

Himeni de làmines fines i atapeïdes, adnates, un poc escotades a la part pròxima al peu. Al principi són de color groc però van prenent un color verd violaci. Les espores són de color porpra terrós en massa, el·líptiques i amb un petit porus germinatiu.

Peu buit, cilíndric, llarg, fasciculat en grup, de color groc sofre, sovint amb restes de cortina a la part superior però sense anell

Peu cilíndric, buit

Carn de color blanc groguenc, elàstica, amb olor neutre i sabor desagradable. Realment representa poc perill pel sabor nauseabund que presenta al cuinar-lo, que provoca rebuig.

COMESTIBILITAT: Espècie tòxica que provoca trastorns intestinals i fins i tot la mort. La toxicitat la provoca un esteroide conegut com fasciculol E.  (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigui segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Pot confondre’s amb Armillaria mellea que creix en substrats semblants sobre troncs d’arbres, però l’Armillaria té un anell membranós i persistent de color blanquinós i, tot i que també té gust amarg, té una amargor molt més suau.

Peu groc amb restes de cortina

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Hypholoma deriva del grec “ὑφος hýphos” teixit, i de “λῶμα loma” vora, marge, és a dir, amb el marge adornat amb teixit, per la cortina que uneix el peu amb la vora del capell en els exemplars joves. L’epítet específic fasciculare deriva del llatí “fasciculus” diminutiu de “fascis” feix, és a dir, disposats en feixos, cespitós, perquè apareixen sempre en ramells, fasciculats.

Capell de color groc a ocre rogenc, més fosc al centre

Aquesta espècie va ser descrita per William Hudson (Huds.) i publicada per primera vegada en Flora Anglica., Edn 2 2: 615 (1778) amb el nom Agaricus fascicularis (basiònim). Amb el nom acceptat actualment, Hypholoma fasciculare, va ser publicat per Paul Kummer (P.Kumm) en Der Führer in die Pilzkunde (Zerbst): 72 (1871)

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Hypholoma fasciculare està emprant-se, amb èxit, com un tractament experimental per combatre la malaltia fúngica Armillaria solidipes, que ataca els boscos de coníferes, fent bo la dita popular que ja emprava Ciceró: “un clau treu un altre clau”

Família Strophariaceae

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.