Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 16 de gener de 2017

Psathyrella candolleana (Fr) Maire

NOMS: Satirel·la blanca Castellà: Satirela candoleana.. Èuscara: Drosofila zurisca. Suge ziza zuriska. Francès: Psathyrelle de Candolle. Anglès: Common Psathyrella. Suburban
Psathyrella. Alemany: Behangene Mürbling. Behangene Faserling.  Candoll genannt. Neerlandès:  franjehoed Bleke.

Surt als prats i entre la gespa dels jardins
SINÒNIMS: Agaricus candolleanus Fr.; Agaricus appendiculatus Bull.; Drosophila 
candolleana (Fr.) Quél.

HÀBITAT: Surt a la tardor als prats i entre la gespa del jardí o sobre restes de llenya morta, en grups prou nombrosos. També pot sortir a la primavera.

Barret amb la cutícula higròfana
DESCRIPCIÓ: Capell de 2-5 cm de diàmetre, d’acampanat a aplanat, amb restes de vel al marge. Cutícula higròfana blanquinosa però fent-se més fosca cap al centre, prenent un color cafè amb llet, pruïnosa.

Himeni de làmines fines i atapeïdes, escotades, primer blanques, després liliàcies i acaben sent de color porpra fosc, brunenc, en madurar les espores, amb l’aresta més clara. Esporada de color porpra fosc.

Himeni de làmines fines i atapeïdes
Peu cilíndric de fins 6 cm d’alçada amb la base un poc més grossa i la part superior estriada i blanquinosa, fràgil.

Carn minsa, blanca, membranosa i molt trencadissa, sense sabor ni olor característic.

COMESTIBILITAT: Sense interès culinari degut la poca i carn que és, a més a més, de baixa qualitat. Alguns autors la consideren tòxica perquè conté substàncies psicotròpiques com la psilocibina. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigui segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Peu cilíndric i fràgil
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Psathyrella és un diminutiu de “Psathyra”, un gènere de fongs, que deriva del grec "ψἄθὔρός psathyrós" fràgil, suau, trencadís. L’epítet específic candolleana està dedicat al botànic suís d’origen francès, Augustin Pyrame de Candolle (1778-1841). 

Aquesta espècie va ser publicada per primera vegada com Agaricus candolleanus (basiònim) per Fries en Observationes mycologicae 2: 182 (1818). El nom actualment acceptat de Psathyrella candolleana va ser publicat per Maire en Mémoires de la Société des Sciences Naturelles du Maroc. 45: 112 (1937).


CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Amanita és un gènere de bolets, el qual inclou de comestibles com ara, l'ou de reig (Amanita caesarea), d'al·lucinògens (Amanita muscaria, etc.) i de tòxics mortals com per exemple la farinera borda (Amanita phalloides), el bolet verinós que més morts provoca a tot el planeta. Els bolets al·lucinògens són fongs que contenen substàncies psicodèliques, com ara la psilocibina, la psilocina o el muscimol.

Família Psathyrellaceae


Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...