Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 23 de gener de 2017

Agaricus bitorquis (Quél.) Sacc.

NOMS: Camperol dels carrers. Camperol. Xampinyó. Castellà: Agárico bianillado. Èuscara: Azpibeltz eraztunbiko. Francès: Agaric des trottoirs. Psalliote des trottoirs. Anglès: Pavement mushroom. Alemany: Stadt-Champignon. Scheiden-Egerling. Neerlandès: Straatchampignon.

Surt amb tanta força que de vegades aixeca fins el paviment
SINÒNIMS: Psalliota bitorquis Quél. (basiònim);

HÀBITAT: Surt, en primaveres plujoses o de setembre en avant, als pinars, vores de camins, jardins i camps freqüentats pel ramat, en sòls secs, sorrencs i trepitjats. Surt amb tanta força que de vegades aixeca els paviment

Cutícula de color blanc brut
DESCRIPCIÓ: Bolet rabassut i blanquinós. Capell de 5-10 cm de diàmetre, al principi globós però amb el temps s’enfonsa al centre, carnós, amb el marge corbat cap endins. Cutícula de un color blanc brut, esquamosa.

Himeni amb nombroses làmines atapeïdes, amb lamèl·lules, lliures, de color rosa carn de jove, que va virant a marró xocolata. Esporada marró en massa.

Himeni amb nombroses làmines lliures
Peu ple, curt i rabassut, amb la base acabada en punta, blanc, amb fibril·les longitudinals. Una característica de l’espècie és l’anell a la part inferior del peu, i de vegades amb dos anells a alçades diferents. L’anell inferior pot confondre’s amb una volva que no hi és.

Carn compacta, blanca que pren una coloració lleument rosada al tall. Sabor a avellana i olor agradable

Peu rabassut acabat en punta
COMESTIBILITAT: És un bolet comestible però de mitjana qualitat, doncs resulta sec i un xic picant. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigui segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Peu amb dos anells, el inferior semblant una volva
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Agaricus deriva del grec “αγαρικόν agarikón” agàric, fong d’Agari, perquè, segons el metge i botànic Dioscòrides, venia importat d’Agaria, la terra dels sàrmates, a l’actual Ucraïna. L’epítet específic bitorquis deriva de “bis” dos vegades, i “torquis” collaret, en referència als dos anells que porta el peu.

Surt amb tanta força que de vegades aixeca el paviment de les carreteres o dels carrers, fet al qual fan referència els noms comuns en català o en anglès. Cal tindre en compte que no és aconsellable consumir els exemplars recollits prop de centres urbans o carreteres, perquè els Agaricus acumulen gran quantitat de metalls pesants del medi (plom, cadmi, mercuri, etc.)

Agaricus bitorquis va ser descrit pel micòleg italià Pier Andrea Saccardo (Sacc) i publicat en Sylloge Fungorum 5: 998 (1887)

Carn compacta i blanca
CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: La simbiosi micorízica consisteix en l'associació de les hifes del fong amb les arrels de les plantes. Les hifes penetren a l’interior de les cèl·lules radicals per absorbir el midó, i les cèl·lules atacades reaccionen i digereixen les cèl·lules del fong. D’aquesta manera ambdós participants obtenen els productes que necessiten: el fong els sucres, i la planta les substàncies nitrogenades i les sals minerals. Aquesta relació afavoreix l'establiment tant dels vegetals com dels fongs i per tant dels ecosistemes que conformen, especialment en sòls pobres en aigua, en nitrogen i en fòsfor, ja que el miceli té la capacitat d'absorbir-los i distribuir-los pels diferents horitzons.

Família Agaricaceae

    
Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...