Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 2 de gener de 2017

Astraeus hygrometricus (Pers.) Morgan

NOMS: Estrella de terra. Estrelleta. Castellà: Estrella de tierra higrométrica. Estrella del encintar. Èuscara: Izarputz higrometroa. Italià: Fungo barometro. Francès: Astrée hygrométrique. Anglès: Barometer earthstar. Hygroscopic earthstar. Alemany: Gemeiner Wetterstern. Neerlandès: Weerhuisje.

Carpòfor format per una esfera aplanada amb dues peridis
SINÒNIMS: Geastrum hygrometricum Pers.; Lycoperdon stellatus Scop.; Geastrum lilacinum Mass.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural. Aquesta espècie és comú en les regions temperades i tropicals.

HÀBITAT: Creix a la tardor i hivern en dunes, carrascars, pinars mediterranis i romerars.

El peridi exterior s'obri en estrella
DESCRIPCIÓ: Carpòfor format per una esfera amb dues capes o peridis, d’1,5 a 5 cm quan està tancat però en temps humit s’obri la capa externa o exoperidi i pot arribar als 10 cm de diàmetre, adquirint forma d’estrella, semblant a les espècies del gènere Geastrum, amb 6-15 radis de color marró obscur, esquerdat, en humit i grisenc en sec. En temps sec torna a tancar-se comportant-se com un higròmetre, d’ací el seu nom específic. L’aparell esporífer és una esfera aplanada amb la gleva blanca quan és jove però després es forma una massa pulverulenta que pren un color terrós, obscur, amb espores berrugoses que surten per un porus apical irregular.  

COMESTIBILITAT: Sense cap interès gastronòmic per ser coriàcia. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

La gleva porta un opercle apical per on surten les espores
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Astraeus deriva del grec “ἀστέριος asterios” estrellat, derivat de “αστήρ astér” estrella, és a dir, de forma estrellada, en referència al carpòfor en forma d’estrella. L’epítet específic hygrometricus deriva del grec “ὐγρόϛ hygrόs” humit, i de “μέτρον métron” mesura, és a dir, que mesura la humitat, en referència a la característica d’obrir-se amb temps humit i tancar-se en temps sec.

 L'espècie va ser descrita per primera vegada per Christiaan Hendrik Persoon en Synopsis Methodica Fungorum (Göttingen) 1: 135 (1801) com Geastrum hygrometricus . En 1885, Andrew P. Morgan va proposar que les diferències en les característiques microscòpiques justifiquen la creació d'un nou gènere, Astraeus, diferent de Geastrum . Tot i que aquesta opinió no va ser universalment acceptada, va publicar aquesta espècie amb el nom actual en The Journal of the Cincinnati Society of Natural History 12: 20 (1889).

Gleva blanca quan és jove i pulverulenta i marró quan madura
La massa de les espores s’han emprat en la medicina popular xinesa per aturar el sagnat de les ferides. En algunes zones de la Índia també s’empren les espores del cos fruiter barrejades amb oli de mostassa per elaborar una pomada contra les cremades.

La Societat Micològica Alemanya (Deutschen Gesellschaft für Mykologie) va nomenar Fong de l’Any 2005 l’Astraeus hygrometricus, per tal d'assenyalar algunes de les figures més estranyes en el regne dels fongs, que van sorgir en el curs de l'evolució, i la importància que com pronosticador de l’oratge hi tenia des de fa molt de temps.


CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Aquesta espècie té un comportament particular que la fa mereixedora del nom específic, doncs es comporta com un higròmetre. Amb la humitat s’obri, permetent que les gotes d’aigua, o qualsevol altra pressió sobre el carpòfor, faça eixir les espores per l’opercle apical, com si fos el fum d’una xemeneia. Però en temps sec es tanca sobre sí mateix per protegir el sac esporal, per camuflar-se de perills i per poder rodar cercant altra zona on ubicar-se.

Família Diplocystidiaceae

                                                     
Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...