NOMS: Estrella de
terra. Estrelleta. Castellà: Estrella de tierra higrométrica. Estrella
del encintar. Èuscara: Izarputz
higrometroa. Italià: Fungo barometro. Francès: Astrée
hygrométrique. Anglès: Barometer
earthstar. Hygroscopic earthstar. Alemany:
Gemeiner Wetterstern. Neerlandès: Weerhuisje.
 |
| Carpòfor format per una esfera aplanada amb dues peridis |
SINÒNIMS: Geastrum
hygrometricum Pers.; Lycoperdon stellatus Scop.; Geastrum lilacinum Mass.
DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolita
les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents
de forma natural. Aquesta espècie és comú en les regions temperades i
tropicals.
HÀBITAT: Creix a
la tardor i hivern en dunes, carrascars, pinars mediterranis i romerars.
 |
| El peridi exterior s'obri en estrella |
DESCRIPCIÓ: Carpòfor
format per una esfera amb dues capes o peridis, d’1,5 a 5 cm quan està tancat
però en temps humit s’obri la capa externa o exoperidi i pot arribar als 10 cm
de diàmetre, adquirint forma d’estrella, semblant a les espècies del gènere Geastrum,
amb 6-15 radis de color marró obscur, esquerdat, en humit i grisenc en sec. En temps sec torna a tancar-se comportant-se
com un higròmetre, d’ací el seu nom específic. L’aparell esporífer és una esfera
aplanada amb la gleva blanca quan és jove però després es forma una massa
pulverulenta que pren un color terrós, obscur, amb espores berrugoses que
surten per un porus apical irregular.
COMESTIBILITAT: Sense
cap interès gastronòmic per ser coriàcia. (Mai no mengi qualsevol bolet fins
que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un
verí mortal)
 |
| La gleva porta un opercle apical per on surten les espores |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Astraeus
deriva del grec “ἀστέριος asterios”
estrellat, derivat de “αστήρ astér”
estrella, és a dir, de forma estrellada, en referència al carpòfor en forma d’estrella.
L’epítet específic hygrometricus
deriva del grec “ὐγρόϛ hygrόs” humit,
i de “μέτρον métron” mesura, és a
dir, que mesura la humitat, en referència a la característica d’obrir-se amb
temps humit i tancar-se en temps sec.
L'espècie va ser descrita per primera vegada per Christiaan
Hendrik Persoon en Synopsis
Methodica Fungorum (Göttingen) 1: 135 (1801) com Geastrum
hygrometricus . En 1885, Andrew P. Morgan va proposar
que les diferències en les característiques microscòpiques justifiquen la
creació d'un nou gènere, Astraeus, diferent de Geastrum .
Tot i que aquesta opinió no va ser universalment acceptada, va publicar aquesta
espècie amb el nom actual en The
Journal of the Cincinnati Society of Natural History 12: 20 (1889).
 |
| Gleva blanca quan és jove i pulverulenta i marró quan madura |
La massa de les espores s’han emprat en la medicina popular
xinesa per aturar el sagnat de les ferides. En algunes zones de la Índia també
s’empren les espores del cos fruiter barrejades amb oli de mostassa per
elaborar una pomada contra les cremades.
La Societat Micològica Alemanya (Deutschen
Gesellschaft für Mykologie) va nomenar Fong de l’Any 2005 l’Astraeus hygrometricus, per tal
d'assenyalar algunes de les figures més estranyes en el regne dels fongs, que
van sorgir en el curs de l'evolució, i la importància que com pronosticador de
l’oratge hi tenia des de fa molt de temps.
CURIOSITATS
MICOLÒGIQUES: Aquesta espècie té un comportament particular que la fa
mereixedora del nom específic, doncs es comporta com un higròmetre. Amb la
humitat s’obri, permetent que les gotes d’aigua, o qualsevol altra pressió sobre
el carpòfor, faça eixir les espores per l’opercle apical, com si fos el fum d’una
xemeneia. Però en temps sec es tanca sobre sí mateix per protegir el sac
esporal, per camuflar-se de perills i per poder rodar cercant altra zona on
ubicar-se.
Família Diplocystidiaceae
Llegiu l'advertència
abans de fer de boletaires o pebrassers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada