Arbutus unedo L

NOMS: Arboç, arbocer, alborçó, cirerer d’arboç, llipoter. Castellà: Madroño, madroñera, albornio. Portuguès: Medronheiro. Gallego: Ambrolo, érvedo, morodeiro.  Èuscara: Gurrbiz, animania. Francès: Arbousier. Arbre aux fraises. Frôle. Olonier. Italià: Albatro corallino. Arbuto. Corbezzolo. Anglès: Arbute Tree. Killarney strawberry Tree. Strawberry-tree. Alemany: Erdbeerbaum. Neerlandès: Aardbeiboom. Aardbeienboom.

Inflorescència d'arbocer

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Quercion ilicis. Garrigues i zones forestals, especialment alzinars, en terres baixes i muntanyes poc elevades. Fins els 1000 metres d’altitud.

Pot assolir els 10 metres d'alçada

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbust, que pot arribar a fer-se arbre de fins 10 metres d’alçada, amb l’escorça vermellosa que es desprèn en làmines quan envelleix. Les branquetes joves, rosades, tenen pèls glandulosos.

Fulles amb el marge lleugerament dentat

Fulles alternes, lanceolades, acuminades i base atenuada, sense pèl i amb el marge lleugerament dentat; pecíol curt i rosat. Les fulles es tornen rogenques a l’hivern. 

Flor en forma de perolet invertit, típica de les ericàcies

Flors agrupades en panícules terminals bracteades i pèndules, hermafrodites, pentàmeres, blanques, rosades o verdoses en forma de campaneta o de perolet invertit (urceolada) que penja cap avall, amb cinc dents a l’àpex cargolats cap a fora. Calze amb cinc sèpals soldats a la base. Androceu amb 10 estams de filament pilós. Gineceu d’ovari súper amb estigma capitat. Floreix entre la tardor i l’hivern 

Els fruits són els arboços, baies dolces, comestibles

Fruits són baies esfèriques, vermelles quan són madures i comestibles: els arboços. Són carnosos i groguencs per dins i granulosos, amb papi-les còniques i aspres per fora que va passant del verd al groc, al taronja i finalment al roig. Tenen un 20% de sucre i certa quantitat d’alcohol.

USOS I PROPIETATS: Amb els arboços es preparava una beguda pareguda a la sidra, i també vinagre casolà. A algunes zones del Mediterrani es fa una salsa per acompanyar carn de caça. També se’n pot fer melmelada o confitura, fàcils de preparar, que són molt populars a Itàlia i a Còrsega. A l’Algarve és típic el licor d’arboç.

Manté el colorit dels fruits tot l'hivern

Fruits i fulles tenen propietats antiinflamatòries, antireumàtiques i diürètiques. Les fulles tenen tanins i s’usen com astringents contra diarrees i disenteries; en infusió és diürètic i antisèptic de les vies urinàries.

Les arrels eren tan apreciades, per a fer carbó, com la carrasca. La seua fusta, dura, pesada i de consistència homogènia, és adequada per a tallar-la, per a torneria i ebenisteria.

En jardineria és molt apreciat pel verdor lluent del fullatge persistent, les flors i els fruits colorits, que mantenen el color durant tot l’hivern. És fàcil de reproduir per llavors, separant-les de la polpa, durant el mes de novembre i sembrant-les a l’ombra i en terra fèrtil. En unes 4-6 setmanes germinaran i sortiran les plantetes. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Arbutus és l’antic nom llatí de l’arbocer, probablement derivat de “arbor” arbre.  L’epítet específic unedo ve del llatí “edo”, menjar, i del numeral “unus”, és a dir, menjar un només, per la fama que tenen els fruits d’emborratxar i donar mal de cap, ja que contenen etanol i un alcaloide tòxic, l’arbutina.

Els fruits tarden un any a madurar, per la qual cosa coexisteixen amb les flors de l’any següent.

Segons la mitologia grega el primer arbocer va brotar de la sang del gegant Gerió, mort per Hèrcules en el desè treball.  

Els romans l’utilitzaven l’arbocer, arbre consagrat a la nimfa Cardea,  als funerals perquè era el símbol de la immortalitat. Quan s’invocava a Cardea, s’usava una vareta d’arbocer per a fer tres tocs a les portes i els portals de les cases per esvair els mals.

Al Magreb és un arbre beneit que espanta maleficis i protegeix de tota desgràcia. També els berbers el planten a la porta de les cases i les branques amb fruits són utilitzades per espantar mals i dimonis. 

Família Ericaceae