Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

divendres, 22 d’octubre de 2010

Thymus piperella L


NOMS: Pebrella. Pebrinella. Piperesa. Tomello pebrella. Cast. Pimentera, Pebrella, Piperela. Hierba gazpachera. Tomillo aceitunero.

Flors en verticil·lastres laxes
SINÒNIMS: Thymus serpyllum subsp. piperella (L.) Malag.

DISTRIBUCIÓ: Endèmica de la Mediterrània ibèrica. Abunda en la província de Valencia i nord d’Alacant, als territoris mediovalentí i diànic.

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Clars de matollar, llocs cremats, pedregars,  sobre substrats calcaris o margosos. Fins els 850 metres d’altitud.

Tiges lignificades
FORMA VITAL: Camèfit, és a dir, que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mateta petita, de poc més d’un pam d’alçada, amb nombroses tiges lignificades, de secció quadrangular, que surten de la base amb nombroses fulles molt aromàtiques.

Fulles oposades molt glanduloses
Fulles són menudes, oposades, ovades, planes amb un xicotet pecíol i glanduloses

Llavi inferior trilobat
Flors en verticil·lastres laxes, en inflorescències denses a l’extremitat de les tiges. Calze també glandulós de vegades púrpura, bilabiat amb cinc dents i corol·la rosada. Floreix de juliol a novembre   

Fruit en núcula, dins del calze persistent

Fruit:  en núcula ovoide

USOS I PROPIETATS: Conté olis essencials amb fenols terpènics (timol i carvacrol) i monoterpens.
És antisèptica, tònica, antitussígena, aperitiva i estomacal. Estimula la secreció gàstrica, el que facilita la digestió dels aliments.
La pebrella, sempre ha estat present a les cuines valencianes, en nombroses receptes com a condiment per a paelles, carns de caça, o el singular gaspatxo, o bé, per a realitzar begudes espirituoses com l'herbero. També s’utilitza per aromatitzar la salmorra d’olives adobades.


SABIES QUE... El nom genèric, Thymus, deriva del grec “thýmon, -ou”, que era el nom que rebien varies espècies de timons, i aquest derivaba de “thýo”, que significa que exhalen  perfum, per ser aromàtiques.
L’epítet específic piperella és el diminutiu de “piper” que significa pebre, picant, pel gust lleugerament picant de les fulles.
La part de la planta que s'utilitza, són les fulles que es deixen assecar per a augmentar el seu aroma.
És una de les primeres plantes en brotar després d’un incendi.

Família Labiateae (Lamiaceae)

1 comentari:

  1. Una planta aromàtica molt representativa dels paratges valencians, amb múltiples aplicacions i plenament adaptada al clima mediterrani, tal com demostra que brote prompte després dels incendis.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...