Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 25 d’octubre de 2010

Globularia alypum L.

NOMS: Foixarda, Saullada, saullà, segullada, coroneta blava, corona de frare, botja, cossiada, fuixarda, pixina, ullastró. Occità: Bèc de passeron, Galineta, Sene bastard, Èrba terrible. Cast. Corona de rey, cebollada, coronilla de fraile, siemprejunta, álipo. Eusk. Fraide-buru, Fraile-burua, Koroatxoa. Italià: Vedovella cespugliosa. Francès: Globulaire buissonnante, Turbith. Anglès: Crown friar shrubby globularia. Alemany: Dreizähnige Kugelblume. Holandés: Drietandkogelbloem. Grec: Τσουράκι. Στουρέκι. Αλληλούϊα .

Capítols de foixarda
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Boscos aclarits i garrigues seques, brolles assolellades i al sotabosc dels pinars. Sobre sòl calcari fins als mil metres d’altura. 

 Planta al camp
FORMA VITAL: Nanofaneròfit: planta llenyosa en les quals els brots de reemplaç estan per damunt dels 2-5 dm del nivell del sòl.

DESCRIPCIÓ: És un matoll perenne molt ramificat que pot arribar als 60 cm d’alçada

 Fulles lanceolades de marge enter

Fulles perennes de pecíol curt, lanceolades, coriàcies, de marge sencer, acabades en una punteta que punxa (mucronades)

 Flor
Flors de corol·la bilabiada, reunides en capítols solitaris  en forma de botó de fins 2,5 cm de diàmetre de color blau inconfusible. Bràctees que destaquen, imbricades i escarioses (prims i semitransparents com les escates). Floreix a la tardor i l’hivern 

 Fruit
El fruit és un xicotet aqueni rodejat pel calze persistent.

USOS I PROPIETATS: Té un glucòsid, la globularina, àcid globularitànic, àcid cinàmic, manita, un colorant (globulariacitrina)
La  globularina és un purgant fort i laxant a dosis baixes. També és estimulant del sistema nerviós central.
En medicina tradicional s'empren les fulles com a hipotensores, antiinflamatòries i cicatritzants.
És porgant, antirreumàtica, antigotosa i antidiabètica. També s’utilitza contra l’acides de l’estómac.
En Andalusia les arrels bullides s’empren com un potent diürètic, per eliminar toxines de la sang i grans de la cara.
Precaució: Pot produir còlics intestinals, diarrees i vòmits.

El color de les flors és inconfusible
SABIES QUE... el nom del gènere Globularia, procedeix del llatí globus, que significa globus o bola, al•ludint a la forma esfèrica de les plantes d’aquest gènere.
Segons diu Pius Font i Quer en “El Dioscórides renovado”, l’epítet específic alypum ve del grec alypon amb el que els grecs nomenaven una planta que, curiosament, no respon a la descripció d’aquesta globularia.
Tota la superfície foliar és coberta de porus per on la planta secreta sals de calci. 

Família Globulariaceae

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...