Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 18 d’octubre de 2010

Ceratonia siliqua L.


NOMS:  garrofer, garrofera, garrover. Castellà: Algarrobero, algarrobo. Gallego: Alfarrobeira. Basc: Garrobea. Marikola. Portuguès: Alfarroba. Fava-rica. Francès: Caroubier. Anglès: Algaroba. Carob. Saint-John’s-bred. Alemany: Bockshornbaum. Johannisbrotbaum. Karobenbaum. Italià: Carrubo. Neerlandès: Johannesbroodboom. Grec: Χαρουπιά. Κουντουρουδιά. Ξυλοκερατιά.

Garrofer monumental del camí del molí cremat de Vallada (València)
DISTRIBUCIÓ: En el litoral mediterrani entre les Costes de Garraf i el Algarbe. 

HÀBITAT: Cultivat i naturalitzat. Prefereix llocs orientats al sud i sols calcaris; s’endinsa fins on arriba el margalló.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Arbre de gran port, de tronc curt, gros i irregular, però amb llargues i poderoses branques.

Fulla amb els folíols parells
Fulles alternes, persistents, compostes, pinnades, de tres a cinc parells de folíols coriacis i el·líptics de vores senceres i sense pels, verd brillant per davant i verd pàl·lid pel revés. 
  
Flors masculines

Flors. És un arbre polígam, uns amb raïms de flors masculines, altres amb flors femenines i altres poden dur raïms hermafrodites. Les floretes són menudes sense corol·la. Les femenines només amb  pistil, les masculines amb cinc estams i, de vegades, hermafrodites amb les dues parts.  

Flors femenines
Aquestes flors es troben en peus diferents, per la qual cosa pel cultiu s’utilitzen peus de flors hermafrodites o femenines, que són les que fan garrofes, acompanyat d’algun peu masculí per a pol·linitzar.


 Fruit: les garrofes

El fruit és un llegum de 10 a 25 cm, que no s’obri (indehiscent), de color bru fosc que conté una polpa dolça utilitzada per a diverses finalitats i les llavors: els garrofins.

USOS I PROPIETATS: La polpa, molt dolça, s’utilitza com a farratge. També per a preparar succedanis de la xocolata i del café, i per a la producció de licors i espessants.  La fusta, molt dura i densa, s’utilitza en ebenisteria, torneria i fusteria, en la construcció (parquet) i per a carbó. Els tanins de les fulles i l’escorça s’empren en l’adob de pells.

L’escorça és astringent i el fruit laxant. Dioscòrides ja deia que les garrofes, menjades fresques, relaxen el ventre.

Flors masculines
SABIES QUE... el nom del gènere, Ceratonia, ve del grec “kéras” que significa banya, i de “téino” que vol dir, més o menys, estendré; és a dir banya extensa, que sobresurt, en referència als fruits.
L’epítet específic, siliqua, és el nom llatí de les beines de les lleguminoses.

Les llavors, el garrofí o garrofina, són els “quirats” (quilates en castellà), emprats antigament per a pesar joies i medicaments. En entren cinc en un gram.

El botànic Cavanilles lamentava, en “Las observaciones sobre el Reino de Valencia”, que “en quanto a los algarrobos, no imiten el exemplo que les ofrece Vallada, Denia y San Vicente del Raspeig, ya multiplicando los machos por inxerto, ya estableciendo las podas convenientes” per augmentar la producció de garrofa.

Família Leguminosae (Fabaceae)




Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

3 comentaris:

  1. Una de les propietats de la fusta de Garrofera, en concret de Garrofera borda, es per fer Dolçaines. Almenys això es lo que diu Blasco, en el seu metode de dolçaina. ¡¡¡ O potser una llegenda Urbana dels dolçainers. !!!

    ResponSuprimeix
  2. La garrofa fou la xocolata dels pobres, alimenta encara el nostre bestiar i sembla ser que també s'utilitza per a fer les càpsules comestibles dels medicaments. Lo de les dolçaines no ho sabia.

    ResponSuprimeix
  3. Ah, i tampoc sabia lo de que un terme tan usat en joieria com el "quirat" tenia el seu origen en les llavors de la garrofera. ¡Molt interessant!

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...