Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 21 d’octubre de 2010

Clematis flammula L.


NOMS: Gesamí bord, dels ases o de burro, flàmula, herba de llagues o de Job, ridorta, santjuaní, vidauba, vidriella, vidriol, geramí bord, berga fumadora. Cast. Gata rabiosa, flàmula, clemàtide, hierba muermera, vidriera, jazminorro. Francés: Clématite brûlante, clématite poivrée. Italià: Fiammola, viticcio, vitalba piccola. Anglés: Fragrant Virgin’s-bower, Sweet-scented Virgin’s-bower.  Alemany: Brennende Waldrebe. 

Flor de vidriella amb els quatre tèpals blancs
SINÒNIMS: Clematis canaliculata Lag.
 
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània septentrional. Des de Catalunya fins el Algarve portugués i  s’endinsa un poc en la península 

HÀBITAT: Prefereix llocs solejats de marges, matolls i bosc poc espès. 

FORMA VITAL: Faneròfit, és a dir, planta llenyosa o vivaç amb els borrons nous en brots per damunt dels 50 cm des de terra. 

Planta amb els plumalls dels fruits
DESCRIPCIÓ: Planta sarmentosa. Liana 
Fulles bipinnades, oposades i sense pèl i amb pecíol. Cada una està formada per dos parells de fulletes que s’encontren amb altra a l’extrem. 

Pecíol enrotllat a una branqueta de la mateixa vidriella 
Pecíols prènsils que s'entortolliguen en els suports que troben entre la vegetació i folíols coriacis, de limbe el·líptic i marge enter. Les fulles piquen com un vitet. 

Fulles oposades bipinnades
Les flors tenen quatre tèpals blancs en forma de creu, un poc pilosos pel revés. Nombrosos estams amb les anteres estretes i més llargues que el filament. Les flors desprenen una fragància que recorda al gesmil (gessamí).  Floreix a l’estiu. 
Les flors desprenen un olor molt paregut als gesmil
El fruit està format per quatre a sis fruitetes lenticulars (núcula) amb un plomall de pèls blancs de dos a tres centímetres de llarga que permet a l’aire dur la llavor lluny de la planta mare.
Núcules amb plomall blanc

USOS I PROPIETATS: Medicinal. Tòxica. Conté saponina, i càmfora de clemàtide, anemonol. És molt irritant. És vesificant, és a dir, produeix ardor i inflamació en la pell i pot produir ulceracions. Té virtuts rubefaents però no s’aconsella el seu ús sense control facultatiu. Antigament s'emprava contra la lepra i la sarna, però degut a la seva toxicitat s'ha deixat d'usar en medicina natural.
Triturada en fresc és molt irritant. En sec perd aquesta qualitat i serveix d'aliment per al bestiar.

SABIES QUE... L’epítet del gènere, Clematis procedeix del grec klematís que significa, més o menys, petit sarment. El nom específic de “flammula” li ve per la sensació d’ardor, com si et cremaren amb una flama, que produeix la fulla matxucada sobre la pell.
Quan es tallava la vidiella per a farratge, no es deixava pujar els xiquets al carro perquè els vapors que fan provoquen son.

Família Ranunculaceae

2 comentaris:

  1. La flor es molt semblant a la del gesmil, i si a més té una fragància similar, costarà diferenciar-les. Encara que sembla que aquesta no creix enredrant-se com fa el gesmil, ¿no?

    ResponSuprimeix
  2. Com diu a la descripció de les fulles, el pecíol s’enrotlla a tot allò que toca. Ja siga la tija d'altra planta, un bastonet, o sobre ella mateix. Per la qual cosa cobrix altres plantes amb les seues fulles.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...