NOMS: Esteperol. Esteperola vera. Matafoc. Romaní mascle. Colgafocs. Matagall. flor de monja.Romerola. socarrell. Giragolles. Socarraculs. Ajocasapes. Castellà : Romero macho. Jaguarzo. Quiebraollas. Romarina. Tamarilla. Anglés: Male rosemary.
 |
| Flors d'esteperol, blanques amb la ungla groga |
SINÒNIMS: Cistus libanotis L.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental. Només es troba a l'est de la península Ibèrica, el Magrib Calàbria i Sicília
HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Terrenys calcaris o gipsífers, en ambients on habita el pi i la carrasca en fase de degradació. Fins els 1100 metres d’altitud.
 |
| Arbust perennifoli de fins un metre d'alçada. |
FORMA VITAL: Nanofaneròfit: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a menys de 2 m d'alçada. És a dir, que mantenen les gemmes entre 40 cm i els dos metres.
DESCRIPCIÓ: Arbust perennifoli molt ramificat amb tiges erectes, de fins un metre d’alçada, amb les noves branques cobertes de pèls.
 |
| Les fulles són molt semblants a les del romer però sense aroma |
Fulles oposades, sèssils, linears i estretes, paregudes a les del romer però sense aroma, amb el marge enrotllat cap endins (revolut) i el revers tomentós. Només tenen un nervi ample i ben marcat.
 |
| Observeu l'estil curt amb l'estigma capitat |
Flors en cima umbel·liforme. Flors hermafrodites, grans, de 2 a 3 cm de diàmetre. Bràctees caduques a les cimes. Calze amb tres sèpals ovalats. Pètals blancs, lliures, amb la ungla groga. Nombrosos estams. Estil curt amb estigma capitat i cinc lòbuls. Floreix de març a juny.
 |
| Ací podeu veure els tres sèpals del calze. |
Fruit en càpsula ovoide que s’obri (dehiscent) en cinc valves, projectant les llavors a petita distància.
 |
| Càpsules obertes que ja han deixat caure les llavors |
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les estepes estan molt adaptades al clima mediterrani d'estiu eixut, ja que presenten les rels superficials i les fulles blanes que es poden marcir reversiblement. Les plantes que tenen aquesta propietat s’anomenen malacofil·les.
USOS I PROPIETATS: S'ha utilitzat com a combustible i en jardineria.
En medicina natural com a antiinflamatòria, antireumàtic, antisèptic i vulnerari. Contra refredats i grips.
La seua decocció, junt al romer i amb vi, enforteix el cabell i prevé la caiguda.
 | |
SABIES QUE... El nom del gènere Cistus ve del nom que rebien diverses espècies d’aquest gènere a l’antiga Grècia. Altres autors, però, relacionen l’epítet amb la parula grega kíste, que significa caixa o cistella.
L’epítet específic, clusii deriva del nom del botànic francés Charles de l’Escluse, en llatí Carolus Clusius, autor, entre d’altres, d’una flora espanyola (rariorum aliquota Stirpium per Hispania observatarum Historia), i que va morir en 1609 a Leiden (Països Baixos).
Observacions: Al nostre territori trobem la subespècie clusii . Altra subespècie, la subsp. multiflorus, es troba a les Illes Balears.
Família Cistaceae
Subscriu-t’hi al
canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada