Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 29 de juny de 2011

Cistus clusii Dunal


NOMS: Esteperol. Esteperola vera. Matafoc. Romaní mascle. Colgafocs. Matagall. flor de monja.Romerola. socarrell. Giragolles. Socarraculs. Ajocasapes.  Castellà : Romero macho. Jaguarzo. Quiebraollas. Romarina. Tamarilla.  Anglés: Male rosemary.

Flors d'esteperol, blanques amb la ungla groga
SINÒNIMS: Cistus libanotis L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental. Només es troba a l'est de la península Ibèrica, el Magrib Calàbria i Sicília

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion.  Terrenys calcaris o gipsífers, en ambients on habita el pi i la carrasca en fase de degradació. Fins els 1100 metres d’altitud.

Arbust perennifoli de fins un metre d'alçada.
FORMA VITAL: Nanofaneròfit:  segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a menys de 2 m d'alçada. És a dir, que mantenen les gemmes entre 40 cm i els dos metres.

DESCRIPCIÓ:  Arbust perennifoli molt ramificat amb tiges erectes, de fins un metre d’alçada, amb les noves branques cobertes de pèls.

Les fulles són molt semblants a les del romer però sense aroma
Fulles oposades, sèssils, linears i estretes, paregudes a les del romer però sense aroma, amb el marge enrotllat cap endins (revolut) i el revers tomentós. Només tenen un nervi ample i ben marcat.

Observeu l'estil curt amb l'estigma capitat
Flors en cima umbel·liforme. Flors hermafrodites, grans, de 2 a 3 cm de diàmetre. Bràctees caduques a les cimes. Calze amb tres sèpals ovalats. Pètals blancs, lliures, amb la ungla groga. Nombrosos estams. Estil curt amb estigma capitat i cinc lòbuls.  Floreix de març a juny.

Ací podeu veure els tres sèpals del calze.
Fruit en càpsula ovoide que s’obri (dehiscent) en cinc valves, projectant les llavors a petita distància.

Càpsules obertes que ja han deixat caure les llavors
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les estepes estan molt adaptades al clima mediterrani d'estiu eixut, ja que presenten les rels superficials i les fulles blanes que es poden marcir reversiblement. Les plantes que tenen aquesta propietat s’anomenen malacofil·les.

USOS I PROPIETATS:  S'ha utilitzat com a combustible i en jardineria.
En medicina natural com a antiinflamatòria, antireumàtic, antisèptic i vulnerari. Contra refredats i grips.
La seua decocció, junt al romer i amb vi, enforteix el cabell i prevé la caiguda.  

 SABIES QUE... El nom del gènere Cistus ve del nom que rebien diverses espècies d’aquest gènere a l’antiga Grècia. Altres autors, però, relacionen l’epítet amb la parula grega kíste, que significa caixa o cistella.

L’epítet específic, clusii deriva del nom del botànic francés Charles de l’Escluse, en llatí Carolus Clusius, autor, entre d’altres, d’una flora espanyola (rariorum aliquota Stirpium per Hispania observatarum Historia), i que va morir en 1609 a Leiden (Països Baixos). 

Observacions: Al nostre territori trobem la subespècie clusii . Altra subespècie,  la subsp. multiflorus, es troba a les Illes Balears.

Família Cistaceae



Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...