Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

divendres, 10 de juny de 2011

Urospermum dalechampii (L.) Scop. ex F. W. Schmidt

NOMS:  Amargot. Cuixa barba. Cuixa de dona. Morro de porc. Pom de morro. Llumenetes. Francés: Urosperme de Daléchamp. Italià: Amarago. Boccione maggiore. Grugno. Anglés: Sheep’s beard. Alemany: Schwefelköpfchen.

Capítols grans de color sofre característics de l'espècie
DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT:  Brachypodion phoenicoidis. Camps de cultiu, vores de camins, erms, en llocs moderadament secs, fins els 1100 metres d’altitud.

Planta herbàcia però que dona sensació de robusta
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba perenne, robusta i erecta, d’un a dos pams d’alçada, amb les tiges estriades i  cobertes de pèls suaus com el vellut.

Tota la planta està coberta de pèls suaus com el vellut
Fulles  amb pilositat suau com les tiges, les inferiors pinnatipartides amb forma lirada i el pecíol alat; les superiors més menudes, enteres o dentades i abracen parcialment la tija (semiamplexicaules)

Les lígules exteriors tenen un color obscur
Flors en capítols, amb un llarg peduncle, de color groc llimona amb les puntes de les lígules fosques, solitaris i molt grans (fins sis cm de diàmetre). Les bràctees del involucre són grosses, acabades en punta i disposades en un sol nivell, també cobertes de pèls suaus i amb el marge obscur.  Flors totes ligulades, hermafrodites. 

El plomall de l'aqueni té dues files de pèls plomosos
Fruit en aqueni  amb papus de dues files de pèls plomosos de color blanc rogenc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El papus o plomall del fruit permet que la planta, ancorada al sòl per la seva natura, puga enviar les llavors ja madures voleiant cap a colonitzar nous territoris.

USOS I PROPIETATS: Les fulles són un dels ingredients del “preboggion”, una mescla d’herbes típica de la cuina de Ligúria, on s’empra per a farcir ravioli i pansoti, per a la sopa minestrone o per a la frittata.

Les bràctees de l'involucre, bordejades d'obscur, estan en u sol nivell
SABIES QUE... Aquesta espècie fou dedicada per Linné al metge i botànic J. Deléchamps, que va viure al segle XVI, per això el nom específic delechampii.  El nom del gènere, Urospermum,  al·ludeix al fet de què les llavors (sperma) tenen una cua (urà), que acaba en un plomall.
És una planta de distribució mediterrània, absent a la majoria de la península Ibèrica, raó per la qual no coneixem cap nom vulgar castellà.

Família Compositae (Asteraceae) 

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...