Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

diumenge, 26 de juny de 2011

Aphyllanthes monspeliensis L.


NOMS: Jonça. Jonsa. Clavellina. Llonsa. Pà de cuent. Occità: Blavet, Bragalon, Bregaloun, Dragon, Giussa Cast. Chunqueta. Chunza. Junquillo azul. Juncia. Falso junquillo.  Azulita.  Francès: Aphyllanthe de montpellier, Oeillet bleu de montpellier.  Anglès: Blue aphyllanthes.  Alemany: Binsenlilie.

Flor de jonça formada per dos verticils de tres sèpals
SINÒNIMS: Aphyllanthes monspeliensium Vill. ; Aphyllanthes juncea Salisb.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Aphyllantion. Quercetea ilicis. Ononido-Rosmarinetea. Brolles, garrigues, prats secs, pedregars assolellats, sobre sòl calcari, fins els 1500 metres d’altitud.

Tofa florida de jonça
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

Les tiges tenen forma de petits joncs
DESCRIPCIÓ:  Planta amb una tija horitzontal subterrània amb aspecte d'arrel (rizomatosa), que en la part aèria forma feixos  espessos de tiges (tofes) d’un verd grisenc amb aspecte de jonc (junciformes) de fins dos pams d’alçada.

Fulla embeibadora i escariosa
Fulles reduïdes a unes beines basals escarioses per la qual cosa són les tiges les encarregades de realitzar la fotosíntesi. 

Observeu les bràctees florals que semblen un calze
Flors terminals, agrupades en glomèruls amb una a tres flors de color blavós. Al voltant de les flors es formen bràctees. Flors trímeres, hermafrodites, amb dos verticils de tres tèpals lliures cadascun. Sis estams. Ovari súper amb tres lòculs. Floreix en primavera i principis d’estiu.

La càsula queda envolta per les bràctees
Fruit en càpsula dehiscent a l’interior de l’involucre

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un meristema en les plantes verdes, és un teixit biològic constituït per cèl·lules indiferenciades o poc diferenciades, que forment una zona de creixement on tenen lloc les divisions cel·lulars (mitosi). És l'únic teixit vegetal capaç de crear noves cèl·lules i, per tant, és essencial pel desenvolupament dels vegetals.

Els meristemes primaris asseguren el creixement de la planta en llargada, al nivell de la tija, de les fulles o de les arrels, i els meristemes secundaris,són els responsables del creixement en diàmetre dels òrgans de certes plantes com el tronc.

Sis estams i un ovari super
USOS I PROPIETATS: Comestible o usos alimentaris com farratge per als animals.
Ornamental.  Medicinal. Tòxica. Usos simbòlics.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Aphyllanthes ve del llatí “aphilla” que significa sense fulles, doncs aquesta espècie ha reduït les fulles a beines i realitza la funció clorofíl·lica mitjançant les tiges verdes. El nom de l’espècie  monspeliensis procedeix dels botànics de Montpeller. Varies espècies porten aquest epítet específic per aquesta raó.

Es tracta de un gènere monoespecífic, és a dir, només hi ha una espècie.

La flor de la jonça té un gust dolç que la fa comestible.


Aphyllanthes monspeliensis va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 294. 1753.

Família Liliaceae (Asparagaceae)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...