Viburnum tinus L.

NOMS: Sauquet. Marfull. Llorer bord. Oriola. Picabaralles. Santjoanera. Viburn. Ambroser.  Castellà:  Durillo. Barbadija. Duraznillo. Sanquillo. Tino. Betatana. Laurentina. Èuscara. Gogortxu. Pipa-kirten. Zuandor.  Portuguès. Alfena. Folhada. Laurestim. Francés: Fatamot. Laurier tin. Viorne tin. Italià: Lagro salvatico. Lauro tino. Lentaggine.  Anglés. Laurustinus. Alemany: Laurustinus. 

Flor de marfull

SINÒNIMS: Viburnum lauriforme Lam

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània septentrional

HÀBITAT: Viburno-Quercetum ilicis. Màquies i boscos d’alzinars, en llocs ombrívols i humits, fins els mil metres d’altitud. 

Arbust perennifoli  que pot prendre la forma d'un petit arbret

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: Plantes que tenen les gemmes persistents situades a més de 2 m d'altura

DESCRIPCIÓ:  Arbust de que manté la fulla tot l’any (perennifoli) i que pot arribar a fer-se com un petit arbre de fins tres metres d’alçada. Tiges ramificades des de la base.

El marge de les fulles està cobert de pèls suaus

Fulles perennes, oposades o en verticils de tres, amb rabet (pecíol) ovades o el·líptiques, dures i lluentes per l’anvers, amb el marge sencer i amb pèls suaus.

Petites flors blanques amb els sèpals soldats a la corol·la

Flors petites agrupades en inflorescències compostes per corimbes que semblen umbel·les. Flors hermafrodites, blanques o rosadetes de calze amb cinc lòbuls triangulars i corol·la amb cinc pètals soldats acabats en lòbuls arrodonits. Cinc estams amb anteres grogues i estigma capitat (en forma de cap). Floreix a finals de l’hivern o principis de primavera. 

Les drupes conserven a l'àpex les cinc puntes del calze

Fruit en forma de drupa ovoide de color blau metàl·lic al principi i negrosa a la maturitat, acabada en una coroneta de cinc puntetes que corresponen al calze. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: corimbe: Inflorescència en què els peduncles (els rabets de les flors) neixen de punts diferents de la tija i s'eleven fins a un mateix nivell, donant l’aparença d’umbel·la. En la umbel·la  els peduncles arrenquen radialment tots d’un mateix punt, com les barnilles d’un paraigües.

La inflorescència, que sembla una umbel·la, són en realitat corimbes

USOS I PROPIETATS: els fruits són purgants i rebaixen el líquid retingut pels teixits (hidropesia). Les fulles bullides contra la febre, però no s’utilitza pels inconvenients que presenta la seua ingestió . La tintura de marfull s'està utilitzant darrerament en fitoteràpia com un remei contra la depressió.

És un arbust mel·lífer, apreciat per les abelles perquè és de les primeres plantes en florir a finals de l’hivern .

La fusta s’utilitza en torneria.

SABIES QUE... Viburnum era el nom que li donaven els romans al barbadell (Viburnum lantana L.) L’epítet específic “tinus”, significa“llorer silvestre” i va ser aplicat a esta planta pel paregut t de les seues fulles amb les del llorer

Les rames del sauquet s’empraven per lligar feixos de llenya i per teixir cistelles.

Molt utilitzat en jardineria pel seu port i floració espectacular.

La recol·lecció d’aquesta espècie per a usos comercials i industrials està regulada legalment a les Illes Balears i al País Valencià.

Família Caprifoliaceae