NOMS: Ruda. Ruda
de bosc. Ruda de fulla estreta. Cast.
Ruda. Ruda bravía. Francés: Rue. Rue à feuilles étroites. Italià: Ruta
a foglie strette. Anglés: Narrow-leaved
fringed Rue.
 |
| Flors central amb cinc pètals |
SINÒNIMS: Ruta chalepensis L. subsp. angustifolia (Pers.) Cout.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
 |
| Mata llenyosa a la base |
FORMA VITAL: Camèfit: tipus
biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix
els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen
les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Mata llenyosa a la base amb una tija
principal que va ramificant-se, de entre 30 i 80 cm d’alçada. És una planta
glandulosa i fa un fort olor, fètid, inconfusible.
 |
| Fulles molt dividides |
Fulles alternes,
compostes, molt dividides en segments ovalats,
 |
| Doble nombre d'estams que de pètals |
Flors grogues amb
els pètals llargament ciliats, còncaus
com una cullereta. Calze amb els sèpals ovalats. La flor central de la
inflorescència és pentàmera i les demés amb quatre sèpals i quatre pètals. El
nombre d’estams és el doble que els pètals (8 o 10). Ovari súper
 |
| Fruit en càpsula |
Fruit en càpsula berrugosa
amb quatre lòbuls.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: La família de les rutàcies és molt curiosa. Aquesta Ruta de fulla estreta presenta la flor
central del ramillet pentàmera i la resta tetràmeres. Un capritx de la natura.
Però qui anava a dir que la ruda, amb l’olor tan desagradable que fa, pertany a
la mateixa família que els tarongers i les llimeres amb l’aroma que desprenen
les seues flors.
 |
| Càpsula amb 4-5 lòbuls |
USOS I PROPIETATS:
és planta tòxica i cal evitar el
contacte directe amb la pell. L’ús més freqüent i popular és com emmenagoga, és
a dir, per a provocar la menstruació. Ha d’emprar-se en el moment en que hauria
de presentar-se la menstruació i en dosis petites perquè la planta és, com ja
hem dit, tòxica i pot provocar la mort. Pot provocar l’avortament. Per tallar
les hemorràgies s’aplica a la ferida pols de ruda mesclat amb oli d’oliva verge.
Conté “rutina”, que combat l’escorbut, i augmenta la
resistència de les parets dels capil·lars sanguinis. La ruda s’utilitzava per
deixar de fumar. Després de fumar un cigarret de ruda ja no es desitjava mai
més fumar tabac.
Una planta de ruda al jardí o a casa repèl les mosques i els
males espirits
Els pastors empraven la ruda per a la recuperació de les
ovelles després d’un part o d’un avortament.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Ruta
deriva del grec "ryté" que
procedeix de "rýomai" cure,
preserve, conserve, per les propietats medicinals que hom atribueix. L’epítet
específic angustifolia deriva del
llatí da "angustus" estret, prim, i "folium"
fulla, és a dir, de fulla estreta.
Es diu de la ruda que amb la seua presència de la salut de
la casa té cura. Un refrany diu que “si la dona sabera les virtuts de la ruda,
aniria a buscar-la a la lluna”. Altra dita: “en la casa que hi ha ruda no mor
criatura”. A l’antiguitat es deia que la ruda tenia molta força contra els
esperits malignes i tota classe de fetilleries.
La ruda era cultivada en els claustres dels convents per
tindre fama d’antiafrodisíaca. En la Bíblia (Lucas 11:42-43) es parla d’aquesta
planta que l’anomenen “peganon”, nom
que segueixen utilitzant en el grec modern.
La ruda és la Flor Nacional de Lituània. En les cançons
folklòriques d’aquest país apareix amb freqüència com un atribut de donzelles,
associada amb la virginitat i la feminitat.
Família Rutaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada