Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 11 de juliol de 2011

Coris monspeliensis L.


NOMS: Pinell. Pinzell. Farigola mascle. Farigola borda. Perico. Herba soldadora. Sivineta. Xipell bord. Cast. Hierba pincel. Yerba de las úlceras. Consuelda de peñas. Coris. Pelosilla púrpura. Soldadora. Francés: Coris de Montpellier. Italià: Coris di Montpellier. Anglés: Coris. Male thyme. Alemany: Violette Erdkiefer. Stachelträubchen. 

Flors de pinell
SINÒNIMS: Coris hispanica Lange.
Es tracta d'una espècie força variable, amb dues subespècies: subsp. syrtica i subsp. monspeliensis. La primera només es fa a les timonedes calcícoles del País Valencià, i la segona, arreu. Es diferencien perquè la subsp. syrtica té les fulles petites i pubescents i la subsp. monspeliensis, grans i glabres.

Flors agrupades en glomèruls terminals en forma d’espiga
DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Rosmarinetalia officinalis. Rosmarino-Ericion, Thymo-Siderition. Garrigues, romerals i timonedes, vores de camins, prats secs i pedregosos, sobre sòl bàsic; fins els mil metres d’altitud

Les plantes fan poc més d'un pam d'alçada
FORMA VITAL: Caméfit: Planta que durant el període desfavorable conserva les gemmes perdurants aèries a menys de 30 centímetres del sòl.

DESCRIPCIÓ:  Petita mata vivaç que no passa del pam d’alçada, molt ramificada des de la base amb tiges llenyoses (sufruticosa) i erectes.

Les fulles recorden les del gènere Erica
Fulles lineals, esparses, de marge enter o sinuat, que cobreixen tota la tija, sense pèls (glabres) que recorden les Erica (petorrets) en xicotet.

Corol·la bilabiada. El llavi superior tripartit i el inferior bipartit
Flors agrupades en glomèruls terminals en forma d’espiga (espiciforme). Flors pentàmeres, hermafrodites. Calze campanulat, membranós, amb dues fileres de dents, les dents exteriors espinoses i de llargària similar al tub de la corol·la; i les interiors triangulars amb taques rogenques o negres. Corol·la rosa i bilabiada, amb el llavi superior tripartit i el inferior bipartit. Cinc estams desiguals que surten del tub (exserts). Ovari súper amb un estil d’estigma en forma de cap (capitat). Floreix entre abril i juliol.

El calze persistent és l'element característic del pinzell.
Fruit en càpsula globosa que s’obri de manera espontània (dehiscent) per cinc valves

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades, com en aquest cas, les plantes herbàcies perennes tenen la part inferior (basal) més endurida, lignificada. Aleshores hom diu que és una planta sufruticosa

Observeu els punts rogencs de les dents interiors del calze
USOS I PROPIETATS: antigament s’utilitzava contra la sífilis, i la rel com a vomitiva. Aplicada en verd o seca, en pols, cura les ferides.

SABIES QUE... Linneo relaciona el genèric Coris amb la paraula grega kóris, -ios, que significa xinxa (Cimex lectularius). L’epítet monspeliensis fa referència als botànics de Montpeller. 

Família Primulaceae (Myrsinaceae)

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...