Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 18 de juliol de 2011

Salvia officinalis L.


NOMS: Sàlvia. Sàlvia bona. Sàlvia d'Aragó. Sàlvia del remei. Sàuvia. Occità: Saùvi, Sàlvia. Cast. Salvia. Selima. Gall. Sarxa. Xarxa. Basc: Sobe. Port. Salva. Salva da catalunha. Erva sacra. Francés: Herbe sacrée. Sauge de Dalmatie. Sauge officinale. Anglés: Broadleaf Sage. Common sage. Garden sage. Italià: Salvia domestica. Alemany: Echter salbei. Garten salbei. Holandés: Blauwe salie. Echte salie. 

Flors de sàlvia
SINÒNIMS: És una planta molt polimorfa amb nombroses subespècies. Poden haver diverses varietats i subvarietats dins d’una mateixa població.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Cultivada i subespontània. En vessants pedregosos, vores dels camins, prats secs poc adobats i fèrtils. Prefereix els terrenys calcaris. Fins els 1700 metres d’altitud.

Tota la planta està coberta d'una fina borra
FORMA VITAL: Camèfit o Nanofaneròfit: les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als dos metres (no sol passar dels 60 cm).

DESCRIPCIÓ:  Mata amb varies tiges llenyoses, ramificada i olorosa, coberta d’una fina borra (tomentosa)

Fulles oposades i lanceolades
Fulles oposades, lanceolades, gruixudes i amb els nervis molt marcats, cobertes de curts pèls (pubescent) i amb pecíol. 

Corol·la bilabiada amb el llavi superior en forma de casc i l'inferior amb tres lòbuls
Flors en inflorescències allargades amb les flors reunides en verticils (verticil·lastres). Les flors, de color blau,  són hermafrodites amb el calze bilabiat amb pèls i glàndules; el llavi superior amb tres lòbuls i el inferior amb dos. Corol·la també bilabiada amb el llavi superior en forma de casc i el inferior dividit en tres lòbuls amb el central  més ample.  Quatre anteres, dues fèrtils i dues estèrils. Ovari súper amb un estigma. Floreix del maig fins a l’agost.

El fruit és un tetraqueni, típic de les lamiàcies, dfins del calze persistent
Fruit en tetraclusa, que és un tetraqueni  típic de les lamiàcies.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les anteres estan inserides al tub de la corol·la de manera que funcionen com una palanca. Quan un insecte es fica dins la flor buscant el nèctar, topa amb dues teques estèrils que fan palanca per a que les fèrtils li toquen el dors i l’impregnen de pol·len. L’estigma, quan és madur, sobresurt fora del llavi superior de la corol·la per a que els insectes, al entrar a la flor, fregue el pol·len que du a l’esquena. 

Insecte pol·linitzador libant el nèctar del fons de la flor
USOS I PROPIETATS: Popularment, se li atribueixen propietats tòniques, cordials i desinfectants. Presa en infusió, afavoreix les funcions digestives, activa la circulació de la sang, calma els nervis i modera les suors fredes. Tot i les seves virtuts, el seu ús ha de ser moderat ja que és tòxica a altes dosis.
En forma de gàrgares,és útil per les infeccions de la gola, les amígdales, la laringe i la faringe.
Macerada en aiguardent, s'empra, mitjançant friccions, pel reuma.
La tuiona, principi actiu principal, bloqueja les terminacions nervioses de les glàndules sudorípares.
Les parts utilitzades d’aquesta planta, són les flors i les fulles. Per obtenir herba seca s'utilitzen les fulles; mentre que per produir olis essencials, s'empra la part aèria florida.

Ací podem veure les teques estèrils que fan de palanca
Per contindre una gran concentració de principis actius, cal utilitzar-la exclusivament en les dosis adequades i en ús extern, ja que, si se supera la quantitat permesa, resulta extremadament verinosa. Pot afectar externament a la pell produint dermatitis, al sistema nerviós central, al fetge i sobretot, quan s'utilitzen en dones embarassades, perquè pot produir avortaments.
L’essència de sàlvia s’empra per formular cosmètics bioactivants i en pasta dentífrica.
Es cultivada com a planta ornamental. També s’utilitza en la cuina per aromar guisats, carns, embotis i  licors.

La sàlvia ha tingut, des d'antic, fama com planta sanadora
SABIES QUE... hom relaciona el nom genèric Salvia amb el llatí salvus, -a, -um, que significa sencer, sa, que està bé de salut. L'epítet officinalis significa medicinal, i s'aplica a moltes espècies que des de fa molt temps han estat emprades pels metges per a curar.
Al segle XIII en l’Escola de Salerno hom deia de la Salvia:”De què pot morir l’home que tinga sàlvia a l’hort?” en referència a les nombroses virtuts medicinals. I entre els anglosaxons se li atribuïa el poder de la immortalitat.
El general Agrippa la va anomenar “l’herba sagrada” perquè feia les dones fecundes. Així, en la ciutat egípcia de Copto, les dones foren obligades a prendre sàlvia, després d’una gran pestilència que va quasi acabar amb tots els habitants, per restablir prompte el nombre de ciutadans.
Segons els antics, els gripaus tenen predilecció per la sàlvia a l’hora de buscar recer, igual que les serps, per la qual cosa Diego de Torres, catedràtic de Salamanca, aconsellava, en 1727, que“conviene plantarla junto a la ruda, para defenderla de las serpientes, que frecuentan mucho junto a ella...” 

Família Labiatae (Lamiaceae)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...