Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 21 de juliol del 2011

Papaver rhoeas L.


NOMS: Rosella. Puput. Babol. Cacaraquec. Caputxí. Gaigallaret. Gall. Gallaret. Gallet. Màpola. Monges. Paparota. Quicaraquic. Roella. Rovella. Vermelló. Cascall bord. Cast. Amapola. Gall. Papola. Papoileira. Mapoula. Basc: Mitxoleta. Bobelarra. Urdamuturra. Kukubekarra.melingorri.  Port. Papoila ordinaria. Francés: Coquelicot. Italià: Bambagelle. Papavero comune. Rosolaccio. Anglés: Corn-poppy. Field Poppy. Common poppy. Alemany: Klatschmohn. Feuer Mohn. Blutblume. Holandés: Grote klaproos

Flor de rosella amb les característiques taques obscures a la base les pètals
SINÒNIMS: Papaver caudatifolium Timb.-Lagr.

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita i subcosmopolita

HÀBITAT:  Secalietalia. Arvense, és a dir, que apareix espontània a les terres de conreu, en sembrats, vores de camins, erms. Fins els 1900 metres d’altitud.

Poncella tancada pels dos sèpals que cauen en obri-se la flor
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  És la rosella més freqüent de les nostres terres i podem trobar-la florida des de febrer fins l’agost. Tiges erectes, ramificades, amb làtex, entre 20 i 60 cm d’alçada.

Fulla pinnatipartida amb els segments dentats
Fulles pinnatipartides o pinnatisectes amb els segments dentats. Les superiors sense pecíol (Sèssils)i les inferiors peciolades.

Flor amb quatre pètals i nombrosos estams
Flors hermafrodites, solitàries, sobre llargs peduncles amb pèls. Calze format per dos sèpals amb pèls que cauen quan s’obri la flor. Corol·la de 5 a 8 cm de diàmetre, formada per quatre pètals roig escarlata amb una taca obscura a la base. Nombrosos estams filiformes de color púrpura i anteres blavenques. Ovari súper amb disc estigmàtic amb estigmes sèssils de 8 a 12 radis.

Càpsula on poden observar-se els estigmes del disc estigmàtic.
Fruit en la típica càpsula de les roselles, ampla, arrodonida en forma de copa, sense pèls (glabra) que s’obri per diversos porus situats baix del disc per deixar eixir les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Just abans d’obrir-se la poncella, la corol·la passa del color blanc al roig encès, fet que aprofiten els xiquets per a jugar a l’endevinalla.


USOS I PROPIETATS: Afrodisíaca. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.
Els pètals i les càpsules tenen propietats sedants, sudorífiques i expectorants; són útils contra la bronquitis i els constipats en forma d'infusió.
Les plantes fresques es consumeixen en amanides.
Diferents parts de la planta tenen usos molt diversos, així, dels pètals se n'obtenen colorants, i les llavors contenen una gran quantitat d'oli i s'adjunten, torrades, als pans integrals.
S'empra en cosmètica i perfumeria per aclarir els cabells i s'ha usat com a repel·lent d'insectes.
També s’utilitzen els pètals per a donar-li color al vi, a certes medicines i per a tenyir llana.

Aquesta rosella és adormidera però no al·lucinant
SABIES QUE... El nom genèric Papaver ve del llatí “papaver” que era el nom que donaven els romans a la rosella. L’epítet específic Rhoeas prové del grec i significa vermell, pel color dels pètals.
La rosella era una de les herbes que figuraven en el papir egipci d'Ebers, datat l’any 1505 abans de Crist i que probablement és el text mèdic més antic que es coneix.
En l'antiga Grècia, Teofrast propiciava el seu consum alimentari en forma d'amanida fresca, mentre que Dioscòrides propiciava un ús hipnòtic: “Faràs coure cinc o sis caps d'aquest papàver en tres ciats de vi, fins que es redueixin a dos, i donaràs de beure aquesta cocció als qui vulguis que s'adormin...”.
L'ús dels pètals de la rosella com a colorant remunta al segle XV.
És adormidera però no al·lucinant.
Quan erem petits no ens deixaven jugar amb ella perquè porta droga.
Si toques la flor després et fan mal els ulls.
És considerada una mala herba dels sembrats.
L’himenòpter  Aylax rhoedis forma cecidis a les càpsules d’aquesta rosella però sense arribar a deformar-les

Família Papaveraceae

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...