Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

diumenge, 24 de juliol de 2011

Veronica persica Poiret


NOMS:  Verònica pérsica. Borrisol pelut. Grinxot. Blauets.  Occità: Bourrassou . Cast. Hierba gallinera. Verónica. Azuletes.  Port. Verónica da pérsia. Francés: Véronique commune. Véronique de Perse. Italià: Veronica comune. Anglés: Persian Speedwell. Common field speedwell. Buxbaum’s speedwell. Alemany: Persischer Ehrenpreis. Holandés: Grote Ereprijs

Flors característiques del gènere Veronica
SINÒNIMS: Veronica tournefortii  C.C. Gmel.

DISTRIBUCIÓ:  Subcosmopolita

HÀBITAT: Polygono-Chenopodietalia.  Solano-Polygonetalia. Camps, horts, camins, fins els 1300 metres d’altitud.

Les tiges normalment estan esteses per terra
FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba petita, anual, que s’estén per terra perquè les tiges no tenen consistència (decumbent), ramificada, amb tiges de 10 a 40 cm de llargària i amb pèls. 

Fulles dentades i peciolades
Fulles  ovades, de marge dentat, les inferiors oposades i les superiors poden ser alternes, amb pecíol. 

Flor amb els estams que semblen dos ulls
Flors hermafrodites, amb quatre peces per verticil (tetràmeres), que surten solitàries a les axil·les de les fulles sobre pedicels majors que les fulles; fins a 1 cm de diàmetre, més grans que altres veròniques, de color blau intens. Calze amb quatre lòbuls ovats. Corol·la també dividida en quatre lòbuls més o menys iguals. Dos estams ben patents. Ovari súper amb un estil, persistent al fruit, acabat en un estigma capitat.

La morfologia de les càpsules identifica les espècies del gènere Veronica
Fruit  en càpsula amb dos lòbuls comprimits i divergents.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les  espècies de la família de les escrofulariàcies solen tindre les corol·les bilabiades però les veròniques la tenen rotàcia, amb el tub molt curt i quatre l’obuls un poc desiguals

USOS I PROPIETATS: No s’han trobat per aquesta espècie.

Calze i corol·la amb quatre lòbuls
SABIES QUE... El nom del gènere, “Veronica”, és un nom de dona, del grec Bereníke. Ambrosini diu que el nom és d’origen alemany i el fa derivar de “Vettónica”. Però altra versió diu que les dos anteres de la flor pareixerien dos ulls que recordarien a la Verònica que va torcar la suor del rostre de Jesús en el Calvari. L’epítet específic persica és per l’origen de la planta que es de Pèrsia.
Aquesta planta va ser introduïda  a Europa cap a l’any 1800, procedent de l’Àsia.

Família Scrophulariaceae

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...