Nerium oleander L.

NOMS: Baladre. Llorer rosa. Oleandre. Biva. Diva. Sanet. Veratre. Occità: Laurièr ròsa.  Cast. Adelfa. Basc: Eriotz-orri.   Port. Adelfo. Alandro. Cevadilla. Nerio. Francés: Nérion. Oléandre. Rosage. Laurier rose. Italià: Oleandro. Mazza di San Giuseppe. Rosagine.  Anglés: Oleander. Rose bay. Alemany: Wohlriechender Oleander. Rosenlorbeer. 

Flor de baladre on pot observar-se la lígula corol·lina

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Rubo-Nerion. Rambles, cursos d’aigua, barrancs pedregosos, vores del riu,  fins als 500 metres d’altitud. 

Habita rambles, barrancs i llocs humits

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbust de fulla perenne de tiges erectes i amb làtex que pot arribar als quatre metres d’alçada. 

Les fulles tenen molt marcat el nervi central

Fulles oposades, sèssils, amb la consistència del cuir (coriàcies), lanceolades, marge sencer i el nervi central ben marcat. 

Vegeu com els estams emboliquen l'estigma en forma d'espiral

Flors formant ramells terminals. Flor hermafrodita amb cinc peces per nivell (pentàmeres) Calze de cinc sèpals soldats. Corol·la de pètals soldats formant una sola peça (simpètala), de 3-5 cm de diàmetre de color variable, entre blanquinós i vermell, més sovint rosa; els lòbuls tenen una esquama a la base que forma com una corona. Els estams inserits dins del tub de la corol·la, s’entortellen en espiral al voltant de l’estigma. Ovari súper, estil filiforme i estigma curt.

Fol·licle obert deixant eixir les llavors amb plomall

Fruit en doble fol·licle de 8-16 cm de llarg, amb parets coriàcies, que s'obri per una sola fissura longitudinal deixant eixir les llavors amb plomall.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors del baladre tenen els pètals soldats a la base formant un tub que s’obri en cinc lòbuls. A la unió del tub amb el lòbuls hi ha un apèndix que forma una corona al centre de la flor. Aquest apèndix s’anomena lígula corol·lina. 

Calze petit si el comparem amb la corol·la de pètals soldats acabada en cinc lòbuls

USOS I PROPIETATS: Planta molt verinosa que per contacte pot produir dermatitis i, en persones sensibles, vòmits i nàusees.

Té substàncies d’interès farmacològic, com tònics cardíacs i hipotensors.

Abans s’emprava per a combatre la sarna, utilitzant fulles fresques mesclades amb mel i aplicant-ho com un ungüent.

A Vallada s’utilitzava la tija del baladre per a fer les anses d’algun tipus de cabassos, per la flexibilitat de la fusta tendra, enrotllades de tireta de vímet.

És una planta molt utilitzada en jardineria. 

Verda tot l'any i de floració intensa, és molt apreciada en jardineria.

SABIES QUE... El nom genèric Nerium ve, segons alguns autors, del grec nerion, que se relaciona amb Nereus, el déu del mar i pare de les Nereides, possiblement per l’abundància d’aquest arbust per les riberes mediterrànies. Altres autors el deriven del grec neros, que significa humit, per l’apetència del baladre pels llocs humits.

L’epítet específic, oleander, deriva del llatí olea, per el paregut de les fulles amb les de l’olivera, i de dendron, que significa arbre.

El baladre és una planta tòxica de fort sabor amarg, que produeix la mort de l’home i dels animals que la mengen. Aquesta propietat ha estat exagerada fins el punt de dir que només dormint a la seva ombra o bevent de l’aigua d’on viu és suficient per a sofrir els seus efectes.

La intoxicació per baladre és pareguda a la intoxicació digitàlica: entre 4 i 12 hores després de la ingesta apareixen alteracions gastrointestinals, convulsions, fibril·lació auricular i, finalment, parada cardíaca.

Antigament a Itàlia es creia que tindre qualsevol part d’aquesta planta en casa portava tota classe de desgràcies als seus habitants.

Es conta com anècdota que els espanyols van convidar a tropes franceses, durant l’ocupació napoleònica, a menjar carn que havien torrat usant vares pelades de baladre per enfilar-les, el que va provocar una gran mortaldat entre els francesos. 

El baladre és la flor oficial d’Hiroshima, perquè va ser la primera en florir després de l’explosió de la bomba atòmica en 1945.

Família Apocynaceae